CAPÍTOL 56: LECTURA DE LES PRIMERES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA.

Es notava cert cansament per part de l'electorat per tantes crides a les urnes. La abstenció encara que a nivell general fou menor que la del referèndum del Estatut, fou important. Catalunya va anarse a dormir d'esquerres i se va axeicar més de dretes i més nacionalista que l'altre vegada en el conjunt de tota Catalunya. CiU va pujar de manera espectacular, de manera que fou el autèntic guanyador de la campanya. ERC també va tenir una important puja en totes les quatre províncies catalanes. Els comunistes del PSUC vàrem mantenir les seves posicions. El partit que se suposava guanyador (el PSC-PSOE), va patir un sensible abandó de una part de l'electorat. Però el gran derrotat de la campanya electoral fou Centristes de Catalunya (CC-UCD) que tenia la imatge deteriorada per aquelles lleis con la LAU, el estatut de centres escolars, i sobretot a causa del referèndum andalús. El descalabro dels centristes fou molt intens, encara que vàrem pujar una mica en algunes comarques amb respecte a les eleccions municipals. Això representava ja el tercer fracàs polític d'Adolfo Suárez, que cada cop es veia més aïllat políticament, fins i tot dintre de les files del seu propi partit, un llarg camí que al portaria a la dimissió que materialitzaria el proper any. Amb una abstenció del 28% a Banyoles, donava els seus vots per aquest ordre: CiU (2501), ERC (1282), PSC-PSOE (961), CC-UCD (749), PSUC (378), NE (193), SC (118), FN (78), PSA (36), BEAN (16).

Quedava clar que els nacionalistes de centre de Jordi Pujol fórem els guanyadors del nou parlament democràtic català. La sospresa es que vàrem entrar nacionalistes andalusos del PSA (el partit socialista andalús, de Alejandro Rojas Marcos). Jordi Pujol, no seria oficialment president fins després del seu Sant, ja que gairebé cap partit va obtenir la majoria absoluta, i es va fer necessari buscar pactes amb la resta de forçes. La presidència del nou parlament va recaure en Heribert Barrera, el secretari general i presidenciable de ERC.

CAPÍTOL 55: ÚLTIMS DIES DE CAMPANYA 20-M A BANYOLES

Tota la ciutat tornava a ésser empaperada de pasquins i cartells de propaganda electoral, junt amb una nova modalitat de fer campanya: la fixació de pancartes penjades per els carrers més importants del poble. Els grups polítics de més representació local a Banyoles (ERC, CiU, PSC-PSOE, i PSUC), som els que teníem pancartes per diversos llocs de la ciutat. Amb un retrat de l'Heribert Barrera i del doctor Francesc Dalmau, l'ERC posava al seu slogan: "Ni ens mossegarem la llengua, ni ens casarem amb ningú". El slogan del PSC-PSOE era "La Catalunya Nova de tots", "Homes i dones preparats i responsables", "Gobierno socialista, Generalitat de todos", "Raventós president de tots, la Catalunya nova", "La veu decisiva dels treballadors al parlament",etc.... CiU; "Catalunya está aturada, axeiquem Catalunya", "Ara convé Jordi Pujol", "Un home per a un país", etc... Centristes de Catalunya (CC-UCD) encara que va fer poca propaganda a Banyoles: el corredor del Passeig Mn. Constants, part del Passeig de la Indústria i alguns punts de la travessia de Girona-Olot,....fou el partit polític que presentà la més amplia gamma de slogans: "Defiende tu puesto de trabajo", "Defiende tu tierra", "Defiende la libertad de enseñanza", "Un catalanismo sin fronteras", "El futur es nostre", "La Generalitat, la mayoria, queremos que gobierne la gente de experiencia", "Canyelles, una garantia", etc... Però el partit polític que més va empaperar Banyoles de propaganda electoral fou el PSUC, amb un slogan: "La majoria, els treballadors al parlament", i un pasquí de una silueta de Josep Benet, que acompanyava la leyenda "Benet President". També es veié algun cartell de Solidaritat Catalana, que aquest era el nom que havia pres la Coalició Popular de Manuel Fraga en aquestes eleccions catalanes. Però a Banyoles, les joventuts de ERC arrencàvem els cartells dels partits que no érem actius en la localitat, com ara els Centristes-UCD, i la Solidaritat Catalana de Manuel Fraga.

CAPÍTOL 54: ADOLFO SUÁREZ PASSA FUGAÇMENT PER BANYOLES

Cal remarcar que durant la campanya de les eleccions del 20 de març fou la passada per Banyoles del President Adolfo Suárez que feia una passejada electoral per les comarques gironines en ajuda als seus partidaris en Catalunya: els Centristes de Catalunya (CC-UCD). El president Suárez anava cap a Olot a fer un míting centrista. Va atravesar Banyoles per la travessia Álvarez de Castro- Alfons XII, amb el seu "Mystere" blindat i fortament escoltat per grups de policia motoritzada; el cel de Banyoles estava ocupat per helicòpters de la seguretat del president del govern. A pesar de tenir una imatge força erosionada, Adolfo Suárez encara conservava intacte el seu carisma com per a atreure a les multituds. Malgrat el cotxe presidencial no va parar per Banyoles, lloc a on no tenia preparada cap rebuda, si va atravesar i anant en direcció a Besalú, enllà va ésser molt ben rebut en les poblacions de Besalú i de Castellfollit de la Roca. A Besalú va impressionar molt el gest del president Suárez de donarli la ma i saludar a una vella impedida. Per altre part, a Castellfollit de la Roca, feu polític de CiU representat en la persona de Ramon Sala Canadell, l'alcalde no va voler rebre a Suárez, però si vàrem anar a esperarlo espontàniament la gent del poble,
especialment la de sobre el cingle. Con que Suárez feia una passejada a peu per a saludar a tot el poble, la gent anava traient la roba que tenia penjada als balcons, saludant i acompanyant al president fins al mirador, la part final del cingle de Castellfollit. Tot saludant, i repartint somriures a tothom, el president va arribar a la plaça del cingle de Castellfollit, i es va aombrar del meravellós paisatge verd i animador de la Garrotxa, segons va manifestar obertament a la gent del poble que li acompanyava. A l'endemà el home fort de Castellfollit Ramon Sala Canadell va manifestar que Suárez havia vingut a Castellfollit a endurse els vots. Després dels actes electorals de Olot, el president va anar cap a La Bisbal a donar altre míting, i finalment per la nit va lliurar un últim míting a Girona al hotel Ultonia. Fou una campanya molt dura per el president, perque portava la processó per dintre: a Madrid se li estava morint el seu pare Hipólito Suárez, i es posava amb contacte amb ell amb el seu telèfon del "Mystere". Dies després, el pare del president Suárez moria en un hospital de Madrid.

CAPÍTOL 53 LA CAMPANYA DE CONVERGÈNCIA A BANYOLES.

El míting que va donar CiU al Cercle de Catòlics fou el més concorregut de tots els que es vàrem fer a Banyoles en aquesta campanya electoral per les primeres autonòmiques. Molta gent va omplir el teatre dels catòlics.. Entre els oradors, vàrem intervenir el conegut arquitecte banyolí Sr. Masgrau, banyoli demòcrata cristià de la UDC, en coalició amb CDC; el ja habitual mitiner de CiU a Banyoles Macià Alavedra; el ex president de la diputació Joan Vidal Gayolà (que era el cap de llista de CiU per la circumscripció de Girona), i en Miquel Callís, tinent d'alcalde de CiU. Per part d'en Masgrau, es va parlar de la necessitat de aixecar aquesta casa nostra que es Catalunya, i es va assenyalar aquesta traïció del ex membre de UDC, ara actual candidat de Centristes de Catalunya-UCD a la presidència de la Generalitat, Anton Canyelles Balcells. Macià Alavedra, també candidat al parlament per Barcelona, va parlar de la actuació de la UCD en el referèndum andalús, que va fer que el Sr. Clavero Arévalo (llavors ministre de cultura de la UCD), que se sentia nacionalista andalús, dimitís i s'anés a crear un partit andalús propi. Alavedra va parlar del seu propi partit, assenyalant que CiU havia pujat molt, i que era el partit que tenia més consellers i batlles a totes les comarques del Principat, al temps que presentava al públic un petit llibret a on es resumia el contingut del programa de govern que havia preparat CiU. El primer candidat per Girona, Joan Vidal Gayolà, va parlar del seny i el esperit dels catalans que havíem fet de Catalunya una terra de treball i prosperitat, desde l'home que va comprarse una petita màquina i la va transformar en una gran indústria, passant per l'humil anciana pagesa que va al mercat a vendre el seu producte; passant a parlar també del candidat a president de la Generalitat Jordi Pujol, l'home que va fer possible la Enciclopèdia Catalana, i que va crear uns 40.000 llocs de treball a Catalunya. I per últim, Miquel Callís va centrar el seu discurs en Banyoles i l'economia, exposant que la situació econòmica a Banyoles estava malament, i que cada vegada érem més les empreses que estàvem "ballant a la corda fluixa". Miquel Callís advertí que l'atur augmentaria de mica a mica a Banyoles si no es remeiava. Mostrava la seva preocupació i la seva esperança de fer alguna cosa desde la Generalitat si guanyava CiU per a remeiar l'atur, que a Banyoles com a la resta de les altres ciutats començàvem a posarse cada vegada més pessimistes. El míting fou molt aplaudit i va acabar amb una famosa cita del músic català Pau Casals: "Catalans, lluiteu per els vostres drets, però no oblideu els vostres deures".

CAPÍTOL 52: UN "FONTANER" DE LA MONCLOA A BANYOLES

El nou partit de centre a Catalunya Centristes de Catalunya ( CC-UCD ) va donar també un míting centrista a Banyoles, dintre del marc de la campanya electoral del 20-M. El lloc escollit fou el saló de actes del col·legi Mn. Baldiri Reixat. La assistència de públic fou normal, però hi vàrem assistir banyolins de cert prestigi com el ex alcalde Turró, i el ex- procurador a corts Maurici Duran, entre altres. I entre els oradors es va destacar el diplomàtic "fontaner" de la Moncloa Josep Coderch Planas, home conegut a Banyoles i home de confiança de l'Adolfo Suárez, que a més era el president dels Centristes de Catalunya (CC-UCD) a Girona. També va parlar el candidat Enric Manel Rimbau, gironí molt vinculat a la administració publica, i s'esperava la assistència del diputat de UCD Josep Arnau Figuerola que no va assistir al míting. Josep Coderch, (ex secretari del president Adolfo Suárez, i actual governador civil de Barcelona) va dir que desde la Generalitat, els centristes recolzaríem la entrada d'Espanya al Mercat Comú. El cas es que el Sr. Coderch va marxar quan el míting encara no se havia acabat del tot, i es va acomiadar dels seus parents banyolins, ja que altre urgència el reclamava. El míting fou finalitzat per Enric Manel Rimbau. A la sortida es va obsequiar al públic amb un disc de plàstic que contenien uns missatges de l'Adolfo Suárez i d'Anton Canyelles, i uns folletins de propaganda, així com capses de cerilles que conteníem estampats el símbol de la UCD, en forma de dos arcs verd i taronja.

I encara que el president Adolfo Suárez va venir a Catalunya a recolzar la campanya dels centristes-UCD, se li estava morint el seu pare Hipolito Suárez, un modest empleat dels tribunals ja retirat. L'Adolfo Suárez tindria que tornar, per a oficiar les exequies del seu pare

CAPÍTOL 51: ELS SOCIALISTES I ESQUERRANS EN CAMPANYA

A l'endemà, el diumenge dia 2, era el dia clau de la festa socialista a Banyoles. Hi hagué tota una atracció cosmopolita original: globus per la mainada, stand de productes de les diverses comarques gironines, parada de propaganda, instal·lació de bar, taules amb cadiretes per el públic, etc.... Vàrem actuar conjunts musicals de les nostres comarques. Se esperava la vinguda del "presidenciable" a la Generalitat dels socialistes: Joan Raventós Carner, que desgraciadament va faltar a la fulgurant cita. A falta de Joan Raventós, els discursos polítics vàrem tenir que anar a càrrec de l'Eduardo Marin Toval (el home que sonava com a possible ministre de treball en un govern del PSOE), Joan Cornudella i Xavier Guitard, candidats al parlament.

Però aquest no va ésser el únic acte convocatiu de la campanya del PSC-PSOE a Banyoles, En el Cercle de Catòlics vàrem donar un míting socialista de normal assistència de públic en la que vàrem parlar en Francesc Ferrer (senador), en Lluís Maria de Puig (diputat), i el membre de la executiva del PSOE i diputat al congrés Enrique Baron. Els dirigents socialistes vàrem ésser puntuals al míting, i quan encara era aviat per la seva celebració, el senador Ferrer i el diputat de Puig es trobàvem mirant la televisió del bar de Can Catòlics, així com jugant un parell de partides de futbolin, en la que també hi era jugant l'Enrique Baron. Cal remarcar que Enrique Baron, per a llavors, era el "ministrable" de Obras Públiques i Urbanisme, en el cas de un govern del PSOE. Tots els oradors es varem centrar en el tema del parlament de Catalunya, en el que el PSC-PSOE presentava un programa de govern socialista. Enrique Baron, que era el únic que parlava en llengua castellana, fou el orador que més temps va estar parlant de política general, criticant molt la acció de govern del president Adolfo Suárez. Els socialistes estàvem eufòrics, i consideràvem que les possibilitats de guanyar aquestes eleccions érem molt altes, tal com estava convençut el senador Francesc Ferrer.

Per la seva part, l'ERC també va organitzar el seu míting al cercle de Catòlics, però ho més insòlit i interessant de les activitats electorals de l'ERC fou la exhibició en la plaça major, davant de Can Catòlics, de un grupet de gent tarragonina contractats per la formació política republicana, per a formar torres humanes, els famosos "xiquets de Valls", de la província de Tarragona.

CAPÍTOL 51: LA MARXA DELS 40 QMS'80, APROFITADA PER ELS SOCIALISTES

Una vegada mes, dintre del marc de la campanya electoral, la marxa dels 40 qms es va desenvolupar dintre de un clima que no estava polititzat, igual que l'any anterior. Per a aquest any es prosnoticaba que el nombre de participants se incrementaria molt, per ho que el CEB va declarar que el lloc de relacions, inscripcions, sortida i arribada seria el Passeig Dalmau, situat perpendicularment amb el llac de Banyoles, vora el camp nou de futbol i de l'institut de batxillerat,....., per tal de asegurarse de que a diferencia de l'any anterior, tothom sortiria a les 5 en punt, horari oficial de sortida. Tot el passeig Dalmau estava ple de bidons, els gegantescos plàtans abrigàvem a la multitud del fred ambiental. I ja quan faltàvem pocs minuts per la sortida, els curiosos bidons que semblàvem per a la neteja estàvem controlats i cuestionats per gent del CEB, que era el lloc a on es tenia que posar la primera tira del follet-inscripció de participació. En definitiva, el primer control era, doncs, al mateix lloc de la sortida en el Passeig Dalmau. Però els veterans marxaires ja hems havíem enterat molt abans de que el primer control era en el mateix lloc de sortida, i no vàrem voler sortir a les 5 en punt. La nostra idea fou molt senzilla que els del CEB no vàrem poder imaginar-se: donar el nostre follet de classificació a un amic de la nostra confiança que sortiria a les 5 i llançaria tots els nostres trossos de folletí en el del començament de la marxa. Ja tranquils, vàrem marxar a 3 quarts de cinc, atravesant el Passeig de la Puda fina a la Plaça dels Turers, on es tenia que fer el giro cap a la carretera que va cap a Girona. Anàvem corredent per tal d'evitar la gran aglomeració que provocà la sortida; al divisar l'itinerari, molta gent ja ens havia adelantat, ja que vàrem sortir abans que nosaltres. A pesar de tot, aquesta vegada no vàrem ésser els primers, ja que molts marxants ja havíem fet "trampes" abans que nosaltres. La marxa aquest any fou com les altres: corredent, caminant, entusiasme, conversa, companyerisme, trobades, sentir esportiu,... La diferencia era que es tenia que fer-la una miqueta més llarga: fins el Passeig Dalmau. Aquesta vegada el CEB, per tal de fer fondos (diuen les males llengües), va posar a la venda un adhesiu de la Marxa a 50 pessetes, a més de instalar un bar en el passeig Dalmau. L'adhesiu, junt amb la medalla, ens ho tindríem que haver donat a tots els participants, i no als que sense participar podríem fardar d'haver fet la marxa. L'adhesiu era rodó i maco, però un punt negatiu: el seu elevat preu. Semblava una tonteria, una presa de pel vendre un adhesiu a tal preu, el qual preu raonable seriem unes 10 pessetes. ¿Tenia el CEB finalitat de lucre?. Anys endarrera, la Marxa era gratuïta. A partir de aquest moment, si no pagaves, no participaves. ¿Se estava convertim la Marxa en un negoci de uns quants?, ¿O era un acte popular sense limitacions per a ningú?.

El PSC-PSOE va aprofitar el dia de la Marxa dels 40 qms. per a instal·lar una monumental fira de atracció a la plaça de les Rodes. La costosa i impressionat instal·lació feia pensar que els socialistes teníem molts diners, i un conegut militant local socialista, me va dir que els diners procedíem de les multinacionals alemanyes y de les subvencions que el Estat destinava per a financiar els partits polítics amb representació parlamentaria. Els treballs de muntatge de la fira socialista van durar tota una matinada i tarda del dissabte 1 de març. Ocupava casi tot el espai de la plaça de les Rodes, i a la vorera hi hagué una atracció de auto-chocs per a la mainada i joves. No era com tirar la casa per la finestra: se havia aprofitat que aquell dia es celebrava la tradicional marxa dels 40, que atreia molta gent de afora, i per tant la publicitat resultava profitosa.