EPÍLEG:

He volgut acabar aquest primer llibret, que es com la opera prima per ésser la primera vegada que escric un llibre en un blog, en un temps record. Es un document i testimoni de una època, desde la meva visió particular, i amb un toc de imparcialitat. Però ho que he de dir es que faltàvem afegir moltes coses, però ho bàsic ha hi es,... i crec que queda una manera molt resumida de la historia local, la que va desde la època de la mort del General Franco, fins al moment que plega el President Suárez, el home que va fer la tasca de portar la Democràcia a Espanya, dimitint inesperadament en mig de un cop d'Estat protagonitzat per un alt càrrec de la Guardia Civil (Antonio Tejero Molina), junt amb la complicitat de certs oficials de l'exercit (Milans del Bosch, Armada, Saenz de Inestrillas, etc...).

Per a preservar la intimitat de les persones, no he volgut donar massa noms, perque si fos així, sortiríem a centenars, i les coses se haguéssim tocat més a fons. Només dono noms de persones que per unes característiques u altres, podríem dir que son figures públiques, encara que a nivell local. Si a algú molesta el seu nom aquí, li demano disculpes per anticipat, i acte seguit procediré a eliminar-lo d'aquest blog meu.

Es un blog escrit amb molta rapidesa, ja que me pesava el desig de acabar-lo ho aviat possible, ja que vull escriure altre blog en castellà. "EL MAESTRO DE CASAS", sobre altre tema del que estic interessant en comentar i aportar: el món de la construcció. Espero poder fer-lo en tant el temps me ho permetri. Penso que ho complicat de la cosa, me exigirà mesos de constància. Per tant, penso que només es qüestió de temps.

Per això penso, també, que el present llibre o blog no està del tot el ben escrit i acurat que deuria de ésser, en el que en alguns aspectes sembla més la redacció de un periodista aficionat, que no un ensayista amb profund coneixement del tema, i abundantment documentat. Però vull deixar clar que el meu propòsit ha sigut fer simplement un blog de aficionat. Dit això, penso que aquí queda, disposant sempre la possibilitat de millorarlo i perfeccionarlo. Ara que ho penso, me he deixat de comentar la actuació del famós cantant Manolo Escobar a Banyoles, que tenia molts seguidors. O parlar dels remers de Pere Abréu en el Flora, o de la Casa de putes de Can Japot, coses que socialment teníem molt de ressò i molta importància en la època en la que he volgut fer referència en aquest blog. Com que aquella era la època del "destape", les fotos de la gran admirada actriu Susana Estrada me quedem de meravella per a il·lustrar la entrada última del present blog. Però ho demés de això ara ja es altre història.