CAPÍTOL 46: FESTA MAJOR AMB REFERÈNDUM SOBRE EL NOU ESTATUT DE AUTONOMIA DE CATALUNYA

La festa major de Sant Martirià de Banyoles, es va celebrar dins d'una campanya electoral per l'estatut de autonomia de Catalunya. La Generalitat provisional que presidia el Honorable Tarradellas feia una campanya institucional convidant a la participació electoral. Apareixem slogans com "Participa en el Gobierno de Catalunya, vota el estatuto", "Por el progreso economico y social de Catalunya, vota el estatuto",... Alguns ajuntaments de la comarca, junt amb partits polítics i sindicats, associacions de veïns i entitats vàrem fer una crida al poble demanant el vot afirmatiu al Estatut el dia 25 d'octubre. Degut a les circumstàncies polítiques i socials, es preveia una forta i perillosa abstenció. La majoria dels grups polítics demanàvem el sí a l'Estatut de Sau.

Aquesta vegada no hi hagué fira industrial i comercial com a les anteriors vegades de la Festa Major. La crisi econòmica apretaba, els diners es devaluàvem amb la inflació, i la inversió començava a estancarse. Per primera vegada la gent ja començava a parlar que aquest seria un hivern de 1979 negre.

En plenes dates de festa major, els socialistes vàrem fer un mirin en la AISS (antiga organització sindical) durant el migdia amb la presencia del famós senador de les preguntes al govern, Francesc Ferrer Gironès; la assistència fou normal, i el tema del míting fou demanar el recolzament al Sí a l'Estatut. En plena festa major, aquest mateix dia, el PSUC donava per la nit en el mateix lloc un míting per l'estatut amb una assistència escassa.

L'ERC també va donar el seu míting al Cercle de Catòlics amb la presencia del alcalde Salvador Juncà, que era militant de l'ERC. La assistència fou normal, en la que fórem molta gent coneguda de Banyoles, partidaris de l'ERC. Com a convidat al míting va parlar en Joan Hortalà (ex alcaldable de ERC per Barcelona en les passades eleccions municipals), on va fer una dura crítica al nou estatut de 1979. L'ERC volia un model de estatut com el de 1932 i estava en desacord amb varis punts del nou estatut de Sau. Els oradors nacionalistes de l'ERC vàrem recomanar votar el si a l'estatut, ja que no els hi quedava altre remei. Però si fos possible i l'ERC trobés l'oportunitat de fer-lo, reformaria el actual estatut, que segons els de ERC, limitava molt les "llibertats catalanes".

CiU també va fer el seu acte públic en pos del Si a l'estatut. Els oradors de CiU vàrem definir el estatut de Sau com una eina per a aixecar i governar Catalunya. L'assistència al míting de CiU fou nombrosa i vàrem parlar el tinet d'alcalde Banyolí Miquel Callís, i el diputat per Barcelona Macià Alavedra, amic d'infància de Callís. Es va demanar el vot afirmatiu, i més tard Macià Alavedra va aprofitar el míting per a posarse a parlar del tema del terrorisme, la policia, i la seguretat ciutadana, amb molt de èxit, ja que fou llargament aplaudit.

Els primers dies la propaganda dels partits fou escassa, però al últim moment fou com les altres vegades com la ja habitual empasquinada de carrer. La plaça major, on fèiem sardanes, estava presidida per un majestuós SI a l'estatut. Però ho millor de aquesta festa de Sant Martirià fou, segons paraules del propi alcalde Salvador Juncà, el concert de música que es donà al cinema Mercantil (Can Xampinya). La votació del referèndum, el dia 25 de octubre, fou normal, encara que el mal temps agreujava el panorama de que la abstenció fos massa elevada. Aquest dia, com els altres dies de les convocatòries a les urnes, va fer mal temps, i això feia que fos molta la gent que es quedava a casa sense anar a votar. Fins ara no era vocació de la majoria dels banyolins abstenirse, però ho que els resultats del referèndum varen donar, indicaven que fórem positius per l'estatut, encara que es va registrar un augment important de la abstenció. Va votar un 63'62% de l'electorat, i se va abstendre un 36'83%. Només vàrem dir SI el 57'18% del cens electoral, que suposava el 89'88% de la gent que va anar a votar.