domingo, 2 de mayo de 2010

CAPÍTOL 30: ELS CARRERS PLENS DE CARTELLS ELECTORALS.


Cada partit tenia el seu slogan: "El socialisme sí que té solucions" del PSC-PSOE; "Porque las coses no están centrades" de la C.D.; "Todos prometen, el Centro cumple. Vota Centro" de Centristes de Catalunya-UCD; "Catalunya no pot ser una sucursal" de CiU; "Ja hens coneixes" del PSUC; "Dins de Catalunya son nacionalistes, dins d'Espanya federalistes; dins del món homes de llibertat. Voteu a l'Esquerra" de l'ERC. Tota Banyoles era un carnaval de panflets i follets, més intens cada dia a mesura que se acostava la data de les eleccions. Les bústies estaven replenes de propaganda. La mainada i el jovent fèiem col·lecció de adhesius de partits polítics i se ho intercanviàvem com si fossin cromos repetits.

A nivell nacional, el principal oposant d'en Suárez, , en Felipe González del PSOE, havia retat al candidat de la UCD Adolfo Suárez a un debat per televisió, però el president es va negar. No obstant això, en els últims minuts de espai publicitari per televisió érem per al partit del govern, en el que Adolfo Suárez va fer una astuta intervenció televisada, a on va exposar sobre el perill de que suposaria per Espanya que governéssim els "marxistes", i que si volíem que els nostres fills poguéssim anar a la escola, calia que es votés Unió de Centre Democràtic". Ho va dir en un to tant seriós, que molta gent indecisa i confosa se va espantar davant la possibilitat de que el marxista-socialista Felipe González guanyés les eleccions, que va preferir votar Suárez, i els entesos en enquestes varen opinar que aquesta intel·ligent intervenció televisada del últim minut, va suposar més de un milió de vots a favor del president Suárez en comparació als sondejos de la ultima enquesta.

Al primer de març, l'electoral banyolí va arribar al 74'22%, que era una participació força bona, i essent la força més votada Convergència i Unió, ho que li donava certa esperança de victoria a les municipals de dintre de un mes; seguit del PSC-PSOE, la UCD, i l'ERC. Si en les eleccions de 1977, el PSC-PSOE era el partit més votat a Banyoles, en les eleccions generals de 1979 acabaria essent CiU, que sumant els vots amb la UCD i la CD, es veia clarament que la majoria del electorat banyoli tenia el denominador comú d'ésser de dretes. Per altre banda, les eleccions generals a la resta del país vàrem acabar amb un nou triomf de la UCD de Suárez. La UCD va aconseguir el 35% dels vots, seguits per un 29% del PSOE, havent obtingut la UCD la majoria absoluta en el Senat. I tot per obra i gracia de la Regla de Hont. Mentres tant a la província de Girona es discutíem els 100 vots que li faltàvem a CiU per aconseguir el segon diputat, però al final aquesta diferencia de 100 vots a favor de la UCD faria que el conegut advocat de Cassà de la Selva, Joan Botanch Dausà aconseguís la seva acta de diputat per Girona.

No hay comentarios:

Publicar un comentario