CAPÍTOL 33: PRIMERA TAULA RODONA EN PÚBLIC DE ALCALDABLES BANYOLINS

Feia molt poc que a Girona havia nascut un nou diari integrament en català, el "Punt Diari", i vàrem tenir la idea de organitzar una taula rodona al popular "Cercle de Catòlics", entre les candidatures municipals a la alcaldia de Banyoles. El local dels catòlics es va emplenar fins a la bandera, que molta gent s'empenyaba a escoltar desde fora. En el escenari del teatre dels catòlics, es vàrem dividir en 5 taules, cadascuna amb un parell de cadires. Al centre hi érem els dos periodistes del nou diari PUNT DIARI que presidíem i moderàvem el debat. El ordre de taula era de esquerra a dreta: PSUC amb Serafi Gimeno i la Dolors Terrades; el PSC amb Àngel Grabuleda sol, ja que el número dos es va excusar de tenir que anar a una reunió de la UGT de Girona; la taula del centre, la ocupada per els dos periodistes; i les de costat per CDC en Miquel Callís, i en Joan Geli; i finalment la taula de ERC estava formada per Salvador Juncà Busquets i el conegut veterinari Joan Comas. I al davant, un nombrós públic a la expectativa, que omplia el local a vessar.

A falta del sindicalista socialista Emili Martínez, el substitut naturalment deuria d'ésser el número tres Joan Solana, però aquest més tard va manifestar que els de CiU vàrem pressionar perque no figurés junt amb el seu company Àngel Grabuleda. Es va discutir molt sobre si tenia o no tenia dret algú de la candidatura socialista a la cadira que hi havia buida en la taula del PSC-PSOE a falta del numero dos Emili Martínez. Joan Solana era un home molt aficionat a les actuacions teatrals, gairebé casi un actor professional, i tenia molta facilitat i moltes facultats oratòries de parlar amb naturalitat entre el públic, tal com avia demostrat en el primer míting en la AISS, i això posava nerviosos als components de la candidatura de CiU. Segons fons socialistes, els convergents vàrem amenaçar amb no anar a la taula de CiU, si Solana finalment ocupada la cadira que en principi devia d'ésser per Emili Martínez. Es deia que finalment el candidat socialista va acceptar participar sol, per tal de que pogués participar la candidatura de CiU.

En els debats hi vàrem haver les discussions per el nou Pla Comarcal, amb el problema a fons de la depuradora, etc... En el assumpte de la depuradora, els candidats de CiU vàrem exposar que amb col·laboració dels altres municipis de la comarca, s'hauria de pagar entre tots. Els de esquerres dèiem que la depuradora la tenia que pagar qui mes tenia. Fins que finalment se va arribar a que la depuradora, apart dels municipis de la comarca, una part la deuria que pagar el Estat. Deixant apart altres temes, al final, al moment de les preguntes per part del públic, la candidatura de CiU fou la que va rebre les crítiques més dures, tant sobre si el canvi de jaqueta, la seva actitud de impedir participar en el debat al socialista Solana, passant per la seva falta de assistència a la taula rodona de la escola de F.P. Finalment el debat va acabar de manera que el amable alcaldable de ERC Salvador Juncà, va voler saludar personalment als candidats dels altres partits, mentre per la sortida es discutíem partidaris de un o altre bàndol, a on tothom de alguna manera va poder anar descobrint el color polític de cadascú de les anomenades "forces viues" de la ciutat. Banyolis tant destacats com el professor Frederic Coromines, el rellotger Massip, l'escriptor Rigau-Rigau, els prohoms del CNB, i altres ara se mostràvem partidaris de CiU. I la resta repartits entre els altres grups polítics.