CAPÍTOL 40 : RESULTATS ELECTORALS DE LES MUNICIPALS'79

El dia de les votacions, alguns dels candidats vàrem fer de interventors en les taules electorals. El partit més votat a Banyoles, fou CiU, però l'alcalde acabaria sortim de ERC, gràcies als dos vots que el PSC-PSOE li donaria per a formar majoria absoluta. Miquel Callís va perdre per un pel la oportunitat d'ésser alcalde.

Entretant a nivell nacional, el partit majoritari a les municipals, l'UCD, es derrotat a les alcaldies gràcies a un pacte entre socialistes, comunistes i altres partits per a controlar la principal cadira consistorial de les ciutats més importants i així poder aïllar al partit majoritari UCD. La diferencia en relació entre el 1 de març i el 3 de abril, era que malgrat el electorat espanyol no havia canviat de fons, de forma la cosa es trobava canviada per la retirada de alguns partits i coalicions, i el major índex d'abstenció. Tot plegat havia fet que de alguna manera semblesi que la cosa havia canviat. El professor socialista Enrique Tierno Galván havia aconseguit l'alcaldia de Madrid, disputada al Tacito democristia de la UCD el notari José Luis Alvarez Alvarez; mentres que Barcelona passaria a mans del socialista Narcís Serra. La governamental UCD va treure uns 30.000 consellers per tota Espanya; seguida del PSOE amb uns 14000 consellers; independents de diferents signes amb altres 14.000 consellers; el PCE va treure entre 3500 i 4000 consellers; la CD de Fraga, entre 2000 i 2500 consellers. I tot dit amb xifres aproximades. La UCD de Suárez havia tret la majoria de conselleries en 30 capitals de província, i el PSOE en 10 capitals de província; i s'empatà en altres 6 províncies entre UCD i PSOE.

A nivell de comarca, Cornellà de Terri va treure un independent de alcalde: Josep Corominas; Espollà en Jaume Coderch, de CiU; Esponellà en Lluís Marcè, de ERC; Fontcoberta en Lluís Ferrando, de ERC; Palol de Revardit, en Narcís Mir de CC-UCD; Porqueres, en Joan Estany de CiU; i a Sant Miquel de Campmajor, l'Esteve Plana, de CC-UCD.

Però el cas es que abans de les eleccions, sembla que a nivell ciutadà fou mal acollida la investidura del president Adolfo Suárez, al negarse aquest a fer un debat amb la oposició abans de la seva investidura, en plena campanya per les municipals. Adolfo Suárez, de nou confirmat president del govern per el parlament, formaria un nou gabinet, en el que exclouria els anteriors ministres Rodolfo Martín Villa i Francisco Fernández Ordóñez, que potser seria la gènesis de les lluites intestines dintre del si en la UCD, que el portaríem a una dimissió.

A Banyoles, els dos caps de llista escollits i derrotats: en Miquel Callís, i l'Angel Grabuleda sortiríem elegits diputats provincials. Els resultats electorals a Banyoles fórem molt diferenciats als de un mes enrradera (el 1 de març). Però a pesar de la diferència, Banyoles continuava essent moderada. Una vegada més, el poble de Banyoles va votar la moderació. Els resultats electorals donàvem un pes específic ideològic de centre-moderat. L'electorat banyoli que ocupà el espai de cap a la dreta s'absté i una part vira en benefici de CiU. CiU i ERC es repartíem part de l'electorat del espai polític des del centre-dreta fins al centre-esquerra. Part de l'electorat de l'esquerra moderada donà el seu vot per ERC, en perjudici del PSC-PSOE més votat en anteriors comicis. Els vots de més a l'esquerra estava repartit entre el PSC-PSOE, i el PSUC. Mentres que el petit electorat de la esquerra més reaccionaria, votava per el PSUC o s'abstenia.

Amb els resultats electorals, la nova composició de l'ajuntament va quedar de la següent manera: Per CiU: Miquel Callis (Industrial avicultor); Joan Geli (industrial metalurgic); Joan Parnau (perit industrial de la NUTREX); Josep Maria Massip (cap comercial de Banca Catalana); Jordi Nogué (perit industrial), i Francesc Bosch (agricultor i ramader). Per ERC: Salvador Juncà (Industrial i perit químic); Pere Comas (veterinari); Tomás Cortada (metge-dentista); Odette Amigo (ATS); Salvador Oliva (catedràtic de Filosofia i lletres); Joan Juanola (agricultor); i Ramón Hereu (industrial de maquinaria de pedra). Pel PSC-PSOE: Àngel Grabuleda (administratiu), i Emili Martínez (treballador de escorxador de aviram). El PSUC no va treure cap representació a l'ajuntament, però obra i gracia de la Regla de Hont.