CAPÍTOL 51: LA MARXA DELS 40 QMS'80, APROFITADA PER ELS SOCIALISTES

Una vegada mes, dintre del marc de la campanya electoral, la marxa dels 40 qms es va desenvolupar dintre de un clima que no estava polititzat, igual que l'any anterior. Per a aquest any es prosnoticaba que el nombre de participants se incrementaria molt, per ho que el CEB va declarar que el lloc de relacions, inscripcions, sortida i arribada seria el Passeig Dalmau, situat perpendicularment amb el llac de Banyoles, vora el camp nou de futbol i de l'institut de batxillerat,....., per tal de asegurarse de que a diferencia de l'any anterior, tothom sortiria a les 5 en punt, horari oficial de sortida. Tot el passeig Dalmau estava ple de bidons, els gegantescos plàtans abrigàvem a la multitud del fred ambiental. I ja quan faltàvem pocs minuts per la sortida, els curiosos bidons que semblàvem per a la neteja estàvem controlats i cuestionats per gent del CEB, que era el lloc a on es tenia que posar la primera tira del follet-inscripció de participació. En definitiva, el primer control era, doncs, al mateix lloc de la sortida en el Passeig Dalmau. Però els veterans marxaires ja hems havíem enterat molt abans de que el primer control era en el mateix lloc de sortida, i no vàrem voler sortir a les 5 en punt. La nostra idea fou molt senzilla que els del CEB no vàrem poder imaginar-se: donar el nostre follet de classificació a un amic de la nostra confiança que sortiria a les 5 i llançaria tots els nostres trossos de folletí en el del començament de la marxa. Ja tranquils, vàrem marxar a 3 quarts de cinc, atravesant el Passeig de la Puda fina a la Plaça dels Turers, on es tenia que fer el giro cap a la carretera que va cap a Girona. Anàvem corredent per tal d'evitar la gran aglomeració que provocà la sortida; al divisar l'itinerari, molta gent ja ens havia adelantat, ja que vàrem sortir abans que nosaltres. A pesar de tot, aquesta vegada no vàrem ésser els primers, ja que molts marxants ja havíem fet "trampes" abans que nosaltres. La marxa aquest any fou com les altres: corredent, caminant, entusiasme, conversa, companyerisme, trobades, sentir esportiu,... La diferencia era que es tenia que fer-la una miqueta més llarga: fins el Passeig Dalmau. Aquesta vegada el CEB, per tal de fer fondos (diuen les males llengües), va posar a la venda un adhesiu de la Marxa a 50 pessetes, a més de instalar un bar en el passeig Dalmau. L'adhesiu, junt amb la medalla, ens ho tindríem que haver donat a tots els participants, i no als que sense participar podríem fardar d'haver fet la marxa. L'adhesiu era rodó i maco, però un punt negatiu: el seu elevat preu. Semblava una tonteria, una presa de pel vendre un adhesiu a tal preu, el qual preu raonable seriem unes 10 pessetes. ¿Tenia el CEB finalitat de lucre?. Anys endarrera, la Marxa era gratuïta. A partir de aquest moment, si no pagaves, no participaves. ¿Se estava convertim la Marxa en un negoci de uns quants?, ¿O era un acte popular sense limitacions per a ningú?.

El PSC-PSOE va aprofitar el dia de la Marxa dels 40 qms. per a instal·lar una monumental fira de atracció a la plaça de les Rodes. La costosa i impressionat instal·lació feia pensar que els socialistes teníem molts diners, i un conegut militant local socialista, me va dir que els diners procedíem de les multinacionals alemanyes y de les subvencions que el Estat destinava per a financiar els partits polítics amb representació parlamentaria. Els treballs de muntatge de la fira socialista van durar tota una matinada i tarda del dissabte 1 de març. Ocupava casi tot el espai de la plaça de les Rodes, i a la vorera hi hagué una atracció de auto-chocs per a la mainada i joves. No era com tirar la casa per la finestra: se havia aprofitat que aquell dia es celebrava la tradicional marxa dels 40, que atreia molta gent de afora, i per tant la publicitat resultava profitosa.