CAPÍTOL 31: L'AMARG MALESTAR DE LA VICTORIA A LA MONCLOA

Divendres 2 de març del 1979. Palau de la Moncloa:

- ¡Enhora bona, President!.....¡Te ho devem a tu, President!....¡Gràcies, President!....Sí, es veritat, estic emocionat, President......¡Enhora bona, President!..... Adolfo Suárez va penjar el telèfon i va mirar l'hora d'aquella llarga nit: les cinc i trenta minuts de la madrugada, una data històrica: la Unió de Centre Democràtic acabava de guanyar les primeres eleccions de la democràcia constitucional, però no havia aconseguit la majoria absoluta, amb pràcticament la hostilitat de tots els partits. El president Suárez sentia per dintre un començo d'estadista. Dèiem que el president sempre se havia preguntat quína bufada agafaria un Churchill al pronunciar "sang, suor i llàgrimes", o el mateix Napoleó quan es va dirigir als seus soldats a Egipte per dirli abans de començar la batalla: ¡Soldats, quaranta segles us contemplem!. Quedava clar per el president Suárez: La Unió de Centre Democràtic governará en solitari. En les eleccions de 1977, la estrella de la televisió era Sancho Gracia, el famós bandoler Curro Jiménez, que va demanar el vot per el seu amic Adolfo Suárez. Potser aquesta vegada al president Suárez, si faltava haver comptar altre cop amb el recolzament del popular bandoler.