CAPÍTOL 15 DEL SENYOR "LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ", A LA OLA DE EROTISME

En aquella primavera de 1978 una de les activitats més destacades dels estudiants banyolins fou la vaga que vàrem portar a terme els alumnes de FP i del Institut de Banyoles. La vaga reivindicava la llibertat d'expressió, i l'amnistia per a l'Albert Boadella, director del grup teatral "Els Joglars", molt polèmica per aquelles dades, i que es va dur a terme una manifestació estudiantil a la plaça d'Espanya. El cas era que Albert Boadella, se havia fugat del hospital a on estava detingut, en visperes del Consell de Guerra, en el que seria jutjat per suposades injuries al exercit. El tema de "Per la llibertat d'expressió", junt amb en Boadella, i el ministre gallec de cultura Pio Cabanillas Gallas, ...va fer córrer riades de tinta per la premsa.

Al 6 de maig, Banyoles va comptar amb la presencia dels dos senadors de la "Entesa dels Catalans" el cineasta Pere Portabella, i el historiador Jaume Sobrequés i Callicó. Tanmateix, el 21 de maig es vàrem celebrar eleccions a cambres agràries.

La ola de erotisme prosseguia imparable, a pesar de que Banyoles havia tingut una molt ben guanyada fama de puritana i moralista, seguint tots els ritus i preceptes que fixava l'Església. S'estrenàvem en els nostres principals cinemes: el Victoria i Mercantil (Xampinya) pel·lícules fins fa poc prohibides com ara "Madame Claude", "El último tango en Paris", "Cambio de sexo", "Yo soy ninfomana", "Abortar en Londres", "Emmanuelle", "Historia de O", etc.., amb públic variable, segons la pel.licula,...en uns temps que feia molt poc que acabava de sortir la televisió en color, i la gent tenia molta costum de anar al cinema els caps de setmana. Del lleuger destape de la part corporal de dalt, començava a sorgir el destape total, en el que desde la gran pantalla ja es podia veure tot un cul al natural, o un mont de Venus, i molta gent no havia ni vist en molt de temps. De mica en mica, els reprimits banyolins influïts per capellans i monges a tot drap, anàvem descobrint el què era el cos de una dona, deixant d'ésser un misteri. La descripció fosca, moralista, i aparentment opressora del festeig descrit per Jaume Farriol en la seva obra "El Clar País", que parla sobre Banyoles i els banyolins, en el apartat del títol de "simfonia de un primer amor" començava a ésser superada, en que la gent se adaptava més al dia amb unes dosis de major llibertat en quan fa al tema sexual. L'erotisme sembla una cosa molt apreciada, ho despreciable i repugnant diguéssim que seria la pornografia simple. I en aquest aspecte també calia posar-se al dia i al nivell de la resta de la Europa adelantada, que per exemple, per a veure segons quínes pel·lícules de sexe, calia anar a Perpinyà, primera ciutat de importància, darrera de frontera francesa. El "tabú" que vàrem patir durant tots els anys de moralisme purità de la època del franquisme, en la que tot era pecat, es cada dia més combatut a través de la nova cultura social inspirada en el cinema i les revistes que començàvem a tenir una gran tirada, sobre tot per el públic més jove, el més afectat per la ignorància respecte del sexe, una de les més grans preocupacions dels joves banyolins, i això feia que els complexes de arrel o d'origen sexual fossin cada vegada més anulats. Conseqüència de aquesta realitat, les noves revistes teníem entre les seves planes una secció de "Consultori sexologic", dirigit per especialistes, com per exemple, la nostra Susana Estrada, en la revista Play Lady, amb una foto seva en actitud excitant ensenyant el seu magnífic conillet entre les seves tornejades i sensuals cames. Però no cal oblidar que encara que algun sentiment purità perdura, encara també perduràvem els partidaris dels "tabús morals", apart dels nostres capellans (que des de a llavors ja no anàvem al cinema), així con un reduït grup de gent supermoralista. Una senyora "supermoralista" de la nostra ciutat, tant donada a les xafarderies de botiga, es queixava diguent que havia algunes famílies amb el fill "hippie", i que a aquest polítics de la nova ola els hi passava ho que amb les pomes verdes: que donem mal exemple i duren massa. I es que enllà en aquella botiga de poble banyolína mentres se estava esperant torn llarga estona, se hi havia que suportar la conversa de dues senyores grans, que jo qualificaria de "superpuritanes":
- Mira, els nostres joves havien arribat a ésser uns senyors de vida ordenada,...pero ara amb tanta llibertat i tant de sexe, les coses estan minvant el pudor, la decència, l'honradesa, la neteja, la castitat,...totes aquestes coses que abans eren virtuts, i ara semblem la pesta.
- ¡Ay!, la educació sexual hauria d'ésser més controlada, perque els joves no hauríem de caure en el tobogan del sexe i la guarreria sense fre, com si ara només pensessin en menjar i fornicar.
- I que ho digis:....els nostres quioscos i cinemes semblem carnisseries, on només es veuen culs i tetes penjats els escaparates, i casi sempre escenes de llit al cinema. ¡Totalment escandalós!.
- ¡Ja veus!,...això es un exemple fatal per a la mainada, i per els nostres vells...que ja no podem ni fer aquests excessos físics i sobretot amb contes i revistes com aquestes que vaig trobar a la habitació del meu nebot: "El loro verde", "Las aventuras de la Cenicienta", "El trompa", "Pacha pop", "Lib", "Penthouse", "Play Lady", "Interviu",...i moltes més que ja no recordo. Realment aquestes revistes son un fàstic, però el meu nebot te la seva casa plena, sense cap vergonya.
- Mira, jo put dir que fins i tot a la tele se ha acumulat tota aquesta merda. Els anuncis son cada vegada més.....insinuants....voluptuosos.....provocadors . Anunciem pantalons, licor, sabó, tampons,...amb un primer pla de remenada del cul indecorós.
-¡Ay!, ...jo el altre dia que vaig anar amb el meu home al cinema de Can Xampinya, va sortir una escena en la que la protagonista, la molt guarra se anava a confessar i mostrava els seus pecats al capellà una manera escandalosa, portant poca roba, mentre el capellà no parava de anar resant per a sopreposarse a aquells provocació. ¡Quina verra!, fins i tot, la camera agafava un primer pla de les metones de la actriu.
- ¡Quín fastic!,..¡quína immoralitat!, ¡quína verra!
- I a més, un altre dia també vàrem sortir imatges del pla de un cul monumental i llis con la cara de un nen. La protagonista en un moment es traïa la llengua en un primer pla, con si es rellepés els llavis. ¡Ohhh!, quína guarreria més grossa. I fins que va sortir la figa de la Emmanuelle en un primer pla, amb un recorregut de el melic i del pichó a pitxó sobre un primer pla.
- ¡Ay Genoveva!, ¡quína vergonya la d'en Suarez!.
- Y no me ho diguis, perque el altre dia vaig llegir a la revista Hola, que al president Suarez li agradava molt la fotografia de la Emmanuelle, però que la primera dona a qui li havia fet un petó, era una espanyola. ¡Pobre jovent nostre!, només aprenem guarreries i tot el dolent.
-¡Quin verro el amo del cinema!.
En aquest instant, el botiguer interrompre per a atendre el seu torn. La xafarderia pròpia de botiga de moment queda parada.Aquesta era un tipus de conversa molt comuna per aquells dies, però en realitat el empresari de cinema que les posava era per variar una mica, i perque les de destape eren les pel·lícules més preferides de la gran majoria del públic banyoli. Sembla que les pel·lícules més crues es vàrem reservar per a projectarles els dijous a la nit, en el "cine club", per motius de índole de moral educativa, i perque fossin gaudides per els més interessats, molts que diran anus no havíem pogut anar a Perpinyà. Apareixíem també llibres del tipus "El Informe Hite", de la sexologa Shere Hite, o "Húmedo sexo" de la nostra Susana Estrada.