CAPÍTOL 9 : EL MES DE LA CAMPANYA ELECTORAL, I ENTRANT EN UN JUNY DECISIU.

El primer de maig del 1977, fou un diumenge m'hem sembla que aquest fou el dia que el PSUC va donar un dels seus mitins més importants a Banyoles; a aquest míting vàrem parlar gent de CC.OO., i el tema sindical es va centrar sobre la llibertat sindical.

A partir d'aquest mes de maig començaria oficialment la campanya electoral i la publicitat oficial per a les eleccions. Casi tots els carrers de Banyoles comencen a ésser invadits de propaganda electoral, en especial els més importants. A Madrid el capdavanter de la federació de partits de Aliança Popular, Manuel Fraga Iribarne, desafia al president del govern Adolfo Suárez a un debat per la televisió.El divendres dia 20 de maig, a la Llotja del Tint, a les deu de la nit, la JCC donava el seu primer míting important. A finals de maig, cal destacar un no molt nombrós míting de la Lliga a Banyoles, en presencia del economista Josep Maria Figueres, i d'en Maurici Duran, home molt vinculat a Banyoles, i ex procurador en Corts, que va votar "Si" a la Reforma Política. A finals del maig, Banyoles va comptar, també, amb els mítings de l'Esquerra de Catalunya, i del míting de la coalició del president del govern Unió de Centre Democràtic, que encapçalava l'ex delegat d'esports Joan Gich Bech de Careda.El dissabte 4 de juny, els socialistes de Catalunya lliuràvem un dels mítings més batalladors que va tenir Banyoles. El local dels catòlics estava completament desbordat de gent, i el socialista Ernest Lluch i Martin (que estava vinculat a Banyoles, per ésser marit de la banyolina Dolors Bramon), va explicar el programa electoral dels socialistes de Catalunya. I per si no fos prou, novetat en aquella època, els socialistes vàrem instal·lar entre les voltes de Can catòlics, dos aparells de televisió connectada amb la imatge gravada del candidat Ernest Lluch, que era el cap de llista per Girona, i era tal la exhibicions de mitjans electorals, que es vàrem dir que els diners de la campanya socialista proveíem del suec Olof Palme, i del socialistes alemanys de Willy Brand. També al cinema Mercantil, testimoni de discursos de gent ilustre com el ministre franquista de comerç, va donar els corresponents mítings: dia tal, mitin del pacte, dia cual, miting de AP, amb Ferrán Duran com a primer candidat, etc..El últim dissabte abans de les eleccions del 15 de juny del 1977, va tenir lloc a la plaça Sant Pere de les Cases Barates la Assemblea de la Comarca de Banyoles on els grups banyolins repartíem propaganda, sobretot de com se ha de votar, exposant en uns pamflets de propaganda de repartir a mà, que no es tenia que votar a A.P., a UCD, i als Independents, per a considerarlos grups "neofranquistes" que seriem com una continuïtat del franquisme, i per tant els consideràvem que érem enemics de la democràcia, i per tant, de Catalunya. La Assemblea demanava votar a les candidatures presentades per els "grups polítics democràtics", que a la circumscripció de Girona eren tots menys la A.P de Fraga (Duran), la U.C.D. de Suárez (Gich Bech de Careda), i els Independents que encapçalava l'advocat gironí Joan Botanch Dausa (sota el lema "quins millor que gironins, per a defensar Girona?"), que fou ex procurador en Corts que va votar "sí" a la reforma política.Les eleccions del 15 de juny de 1977 donaríem com a força més votada els socialistes de Catalunya, però el pes específic del electorat del centre y la dreta, era més fort. En definitiva, bé podria dir-se que Banyoles i comarca, era un lloc clarament de "dretes"; doncs a la ciutat, la esquerra havia tret 2530 vots (el 39%), mentre que el centre-dreta havia tret 3949 vots (el 61%). Mentre que a nivell de comarca, la esquerra havia tret 3723 vots (36%), i el centre-dreta 6618 vots (el 65%).