CAPÍTOL 4 : LA MARXA DE LA LLIBERTAT I EL DESTAPE

Llum del Palau de la Moncloa, a Banyoles, per aquells dies de 1976, es va sentir molt sensiblement la "Marxa de la Llibertat", una activitat extenuda per als llocs més estratègics de Catalunya que basava el seu concepte en la conquesta de les llibertats, de pas cap a la Democràcia. No sé ben clar com va ésser la participació banyolina a la denominada "Marxa de la Llibertat", però es indubtable que es va participar; això sí, ningú pot negar que Banyoles va participar per mitjà de un reduït nombre de persones. La gent de Banyoles, com la dels altres llocs començàvem a pendre en serio això de un camí cap a la democràcia, que sense dubte tindria les seves circumstancies que aportaríem unes conseqüències definides. Me sembla que amb exactitud que durant la segona meitat del any 1976, va ésser quan vàrem començar a ressuscitar els partits polítics de la oposició que encara no estàvem legalitzats, i que de alguna manera comencem a fer sentir la seva veu, encara que de manera molt arriscada. Pel 1976 va començar a constituirse a Banyoles la "Assemblea de la comarca de Banyoles", que seria la espina dorsal de Banyoles a la "Assemblea de Catalunya". Recordo que es vàrem portar a terme algunes activitats a noms de l'Assemblea de la Comarca de Banyoles". Es va destacar prioritariament que en aquell popular lloc públic banyolí, el Cercle de Catòlics, que es convertiria en el lloc a on els polítics banyolins començaríem a debatir i exposar els seus criteris. En aquest any del post-franquisme vàrem començar a practicar la oratòria davant del públic banyolí una sèrie de desconeguts que parlàvem en nom de tal i cual grup polític, que una temporada mes tard seriem uns dels pares de la transició democràtica banyolina, juntament amb altes desconeguts no influents de Banyoles.

Per el Cercle de Catòlics vàrem passar entre altres en Miquel Roca i Junyet, un jove desconegut, que arribaria a ésser un dels pares de la futura Constitució, i portaveu de la Minoria Catalana, el grup del futur president de la Generalitat Jordi Pujol.; també va passar per enllà en Josep Pallach, dels socialistes moderats de llavors (que era el PSC-reagrupament, el altre partit socialista català que no era el simple PSC de Joan Raventós), i que va morir sense poder veure la completa iniciació de la transició democràtica.

Mentre el govern de Adolfo Suárez estava preparant un projecte de llei per a la Reforma Política, al carrer se estava començant a entendre què era la democràcia. A les llibreries començàvem a sortir llibres que la seva autorització per a la venda semblava cosa entranya (acostumats que estàvem a la censura, també una sèrie de revistes mij-pornografiques per el moment, amb una temàtica fortament crítica amb el govern com podríem ésser Interviu, Primera Plana, Play -Lady, etc... Les pel·lícules també començàvem a impressionar, tant important per a la cultura del país; per primera vegada les actrius del nostre país començàvem a mostrar les metonetes, cosa que per aquell moment encara feia un xic de vergonya, que amb el pas del temps començaríem a acostumar-nos, ja que una bona part dels banyolins érem molt fidels als preceptes de l'Església i ho consideràvem com un pecat moralista-purità. De aquelles pel·lícules, ja començava a ésser la polèmica del carrer i se discutia les xafarderies entre veïnes, per una banda "què verra la fulana", "quina marranada feia la fulana de la pel·lícula", etc..., i per altra: "per fi, ja arriben les pel·lícules que hems agradem i no tindrem que anar a Perpinyà, o a un cine club privat, etc.. Realment era de sospresa la impressió de la gent de Banyoles quan vàrem començar a veure un nou model de pel·lícules de temàtica centrada amb el sexe i de un estil que encara no estàvem habituats. No sé quines vàrem ésser les primeres pel·lícules, però en recordo de "Furtivos", i "Las delicias de los verdes años", que penso que han de recordar els banyolins que la vàrem veure; en aquesta segona pel·lícula còmica i de comèdia, vàrem descobrir per primera vegada les tetes de les nostres actrius, una que la coneixíem de veurela per TVE en Palmarés (La Bárbara Rey), i la altre, la Maria José Cantudo de Andújar (Jaén), que seriem unes de les primeres actrius nacionals que els banyolins veuríem destaparse al cinema. Pel.licules com "Polvo eres" amb la Nadiuska y José Luis López Vazquez", "El libro del Buen Amor", "Madrid, Costa Fleming", "La petición", "Manuela",........o "La lozana Andaluza" amb la Maria Rosaria Omaggio, exhibim una provocativa mena de dutxa que donaria molt de que parlar en aquelles dades, erem les més destacades per aquella étapa del nou model de cinema a Banyoles. Coses com aquestes de la literatura prohibida i de la ola de erotisme començava a patir el país, vàrem quedar dintre de la nostra manera de observar el canvi social per el país, en el sentit de que el destape simbolitzava la nova era de la llibertat. I qui no era partidari del "destape", després de passar per una època que veure les parts naturals de la dona era quelcom prohibit?.