CAPÍTOL 5: REFERÈNDUM NACIONAL PER A LA REFORMA POLÍTICA

El projecte de Reforma Política es aprovat per les corts espanyoles amb el vot afirmatiu del nostre polític local de la veïna població rural de Camós, que llavors era procurador de les Corts, en Maurici Duran, i porta a la fixació del 15 de desembre com a data de celebració d'un referèndum nacional que en cas d'ésser aprovat per el poble espanyol, donaria pas a la consegüent convocatòria de unes eleccions generals per a elegir diputats i senadors per a unes noves corts constituents, que deuríem de fer la tasta de elaborar una nova constitució per el país.

Per el país, per les ciutats, per els pobles, ja començàvem a organitzarse els grups polítics no legalitzats, Comencem, també, a ressorgir a Banyoles aquest moviment polític social. Estem en els dies que se acostava el dia 15 de desembre i començava la propaganda política dels pro del "sí" i els del contra el "si"; també va influir-hi molt considerablement la campanya oficial (la governamental) que va ampliar el nombre de valles publicitàries per tot el país, procurant que a cap racó del país hi faltés la propaganda pro referèndum del 15 de desembre. A Banyoles que més actiu va estar contra el referèndum va ésser el PSUC (comunistes catalans) que va llançar una abrumadora campanya de pintades contra el referèndum recomanant la abstenció. Cada dia hi havíem més pintades pels carrers recomanant la abstenció amb la consegüent firma del grup polític autor de la pintada. Els comunistes, i en el nostre cas els comunistes banyolins aglutinats en el PSUC, enteníem, junts amb altres partits de la oposició, que sense llibertat no es podria votar. El defecte era que en el país les lleis vigents continuàvem essent les lleis franquistes. De res vàrem servir les pintades: la campanya de bona part de la oposició contra el referèndum semblava una rata indefensa front al fornit lleó de la propaganda gubernamental. El govern es mostrava neutral en el referèndum; es a dir, no deia vota si, o vota no, sinó que només convidava a anar al votar al referèndum. Amb els slogans: "Habla pueblo, para que calle la demagogia", "Tu voz es tu voto", etc..., amb una ressonància que inclinava el elector a que votarà inconscientment un "si" a la tesis governamental en el 15 de desembre. La participació electoral banyolina en el referèndum del 15 de desembre fou nombrosa, amb una amplia majoria de "Si", i els electors banyolins que vàrem votar "no" fórem mica més de un centenar. La abstenció no va tenir massa importància. Banyoles, al igual que la resta del país, es va anar a dormir de franquista el dia 15 de desembre, i es va despertar de pre-democracia, el 16 de desembre de 1976. Ja a partir de aquell dia Banyoles, com a ciutat espanyola amb una història pròpia, començarà a prendre altres rumbs, inaugurant una època nova per a la ciutat. Ja es sabria que indubtablement, en la pròxima primavera si tindríem eleccions generals per a les Corts Constituents. 1976 seria el últim any que els banyolins veuríem la nostra ciutat neta, perque un cop entrat al 1977, la ciutat se embrutaria de pintades, planflets polítics de propaganda, cartells polítics, i fins i tot sindicats, deixaríem la seva marca per tots els carrers, com a testimonis de la seva presencia.