CAPÍTOL 10 : ELS SINDICATS BANYOLINS

Passades les eleccions, Banyoles començaria a sentir el impacte de la implantació de les dues centrals sindicals majoritàries al nostre país: la UGT, que estaria recolzada per el partit socialista i CCOO que estava recolzada per la gent del PSUC de Banyoles. Mentre tant l'Adolfo Suárez, guanyador nacional de les eleccions, confirmat per Sa Majestat el Rei, torna de nou a formar altre gabinet monocolor. Per a l'estiu del 1977 de la AISS es va presentar definitivament a Banyoles la C.O.N.C, amb l'intervenció del seu secretari general López Bulla (que va arribar tard) -i que seria el home del famós sindicalista de signe comunista Marcelino Camacho-. La assistència al acte de afirmació sindical fou nombrosa, i el sindicat va traslladar la seva seu local a un pis de la plaça dels peixos. La UGT i el PSC, en principi tindríem com a seu local un àtic del carrer de Vallespirants, de cara cap a la popular plaça de les Rodes. Amb el pas del temps, els dos sindicats començaríem a fer les seves activitats amb les primeres vages i els primers afiliats que constantement aniríem apuntant altes i baixes d'afiliats. Però un temps molt més tard, ambdues centrals sindicals banyolines canviaríem els seus locals. La CONC ó CCOO canviaria la seva seu local de la plaça dels peixos per la de un local-pis de un carrer que ja no recordo el nom; i la UGT passaria de Vallespirants a tenir una "Casa del Poble", un local llogat front a la plaça dels estudis, davant del famós museu Darder (a on pocs anys més tard, es qüestionaria la existència i exposició de un home pigmeu de raça negre) i escola de formació professional.