CAPÍTOL 14 ANY 1978 EMBARÀS I PART DE LA CONSTITUCIÓ

Curiosament una revista a on sortíem les llistes dels contribuents a Hisenda, indicava que el empresari de la coneguda marca de pintures Titanlux, era la persona que havia tret més guanys en el any, i se suposa per la quantitat de sprays de pintura que se havia gastat per tots els carrers del país. Tot un indicador de com estava el país, i el que gastava en pintura.

El any 1978 donava un nou horitzon a la vida ciutadana banyolina. Ja començava a notarse a nivell de carrer el cansament polític de molta gent; la transició democràtica es feia més pesada i avorrida, i ja en començava a veure que no dels partits polítics era repartir molta paraula bonica a favor del partit convocador del acte, però de resultats, pocs. En el últim míting polític de Banyoles, el del PSUC, ja començava a acentuarse una assistència pública cada vegada més escassa. El gran interès i el gran entusiasme de la gent per el procés polític durant gran part del 1977 no tornaria més. Es patiria un canvi molt sensible en el que l'ambient de la transició democràtica seria ja una cosa avorrida. La gent, tipa de reivindicacions exagerades, tips de sentir sempre les mateixes paraules, les mateixes promeses, i no obtenir resultats satisfactoris; tips ja de tants d'actes polítics pesats i d'escàs contingut relatiu; tips de tot, els banyolins ja no fèiem molt de cas a les convocatòries polítiques, o cada vegada menys. I es que després de 40 anys sense poder dir res, també cansàvem, i la Democràcia també cansa.

Ho més interessant que vàrem viure a Banyoles fou l'observació de la transició de les Corts Constituents espanyoles, on els pares de la pàtria teníem l'objectiu comú de elaborar una constitució, la màxima de les lleis que emmarqués totes les demés. No obstant això, alguns ja començàvem a pensar en les municipals, ja que aquesta parcela de poder, encara estava en mans dels mateixos que fórem elegits per el franquisme. Fins que no se arribés a les municipals i a tenir l'Estatut, la lluita reivindicativa dels grups polítics no acabaria. L'ERC banyolina comença a publicar un òrgan de premsa de caràcter local i comarcal, que s'hen titulava "El Nunci", i que actuaria con a òrgan de propaganda analitzadora dels aspectes municipals polítics i socials de Banyoles i donaria una possible alternativa als problemes desde la perspectiva de l'Esquerra, desde fa poc constituïda a Banyoles. Algunes vegades "El Munci" tenia forma de follet i es reservava a la popular llibreria de Can Blanc. I sobretot als esquerrans els interessava donar-se a conèixer per a aglutinar un fort electoral banyolí de cara a una no molt llunyana confrontació electoral per aconseguir la alcaldia de L'ajuntament de Banyoles. Per altre banda, el grup pujolista de CDC començava a enganxar per els principals carrers banyolins un pasquí sota el slogan de "Per l'Estatut, eleccions municipals, ja".