CAPÍTOL 13 : FESTA MAJOR DE SANT MARTIRIA, I TARRADELLAS JA HI ES AQUÍ.

Durant les festes de Sant Martirià 1977, les forces vives de la ciutat, tornaríem a estar actives de nou, coincidint amb el històric retorn del President de la Generalitat Josep Tarradellas. Ja abans, el 20 de desembre del any passat 1976, el president del govern espanyol Adolfo Suárez va dir: "No podemos caer en la simplificación. No podemos acudir a un puro regionalismo tecnocratico que persigua una eficacia aséptica y tan alejado del sentir popular que no llegue siquiera a recoger y respetar las demandas de los ciudadanos, ni nos vamos a quedar en lo meramente cultural". D'aquesta manera el president Adolfo Suárez ja havia fet públics els seus propòsits de projectes de autonomia per a algunes regions d'Espanya. I el 24 d'octubre del 1977, festa banyolina de Sant Martirià, es quan se restableix la Generalitat, amb el retorn de Josep Tarradellas. El president Suárez havia fet possible una ànsia dels catalans que, sense distinció de ideologies, majoritament esperàvem aquest òrgan autonòmic representatiu. La Banyoles de la festa major, tornava a estar plena de pasquins amb el retrat del vell i ja històric president. Però aquesta vegada ja no era un home amb aspecte semi clandestí de ulleres negres i abrigat amb un senzill jersei de coll, sino que aquesta vegada ja donava una imatge autènticament poderosa: amb un traje de gran qualitat, i sense ulleres, amb un to plenament confiat, amb una mirada forta i amb la corbata ben planxada. Gairebé com si fos un autèntic cap d'Estat. Però d'aquests cartells hi havíem menys que en la ocasió anterior, i es vàrem posar, sobretot a la vora del passeig del Desmais, vora el llac, a on estàvem instal·lades les atraccions de les fires. Tampoc vàrem faltar els cartells convocadors a un lloc tan important en aquells dies de la festa major com era la plaça de les Rodes., on es va aconseguir per primera vegada en tota la historia de la ciutat de Banyoles la instal·lació de una moderna i impressionat Fira Comercial i Industrial de Banyoles y Comarca. Era la primera vegada que es feina una instal·lació d'aquest tipus i demostrava el alt percentatge de desenvolupament econòmic que havia alcançat la nostra ciutat durant els anys anteriors. Dintre d'aquella atractiva i fastuosa fira, molt animada amb bona calefacció i amb el millor dels ambients es trobava generalment de tot el que hi havia a la nostra comarca, ho millor del nostre comerç i de la nostra singular indústria. Realment allò fou una bona iniciativa, on els sectors econòmics banyolins vàrem demostrar el seu avançat nivell i el efecte de donar l'impressió de que reunim les qualitats suficients per a poder anivellar-nos de cara a la entrada al Mercat Comú Europeu. En un altre lloc de Banyoles, hi hagué un teatre verd, el teatre Rex, situat a la vora de les atraccions de l'estany, hi vàrem haver actuacions del còmic Saturio, així com les funcions de la Adriana Nervo, i la Gloria Paddy, vedettes especialistes en temes "sexys", amb provocacions de riure del tipus: " i vostè no me la vol ensenyar?". El teatre tenia funcions de tarda i nit, i no era apte per a menors.

El últim dia de les festes de Sant Martirià, el batlle Turró va presidir la ja popular llançada de focs de Sant Martiria, desde el camp de futbol nou, que suposava la fi de la festa major.

Abans de que acabés aquell intens i mogut any 1977, any de les grans actuacions polítiques a nivell de carrer, i de les primeres eleccions democràtiques, se constituïa a Banyoles un nou grup polític: el comitè comarcal de la ERC, el històric partit del que formava part el propi nou president de la Generalitat Josep Tarradellas.