CAPÍTOL 20: LA PRIMERA I FRACASSADA NIT DE ROCK A BANYOLES

No n'estic molt segur d'això, però crec que aquest fou eventualment el estiu de 1978 que a Banyoles vàrem tenir la boja nit de rock, per primera vegada. Actuàvem cantants famosos, com ara Pau Riba, entre altres. Un grup de joves banyolins vàrem contractar a famosos del mon del rock català i vàrem fer que fos possible l'instal.lació de la 1a. Nit de Rock a Banyoles que fou instal·lat al camp de futbol vell (carrer Nord). Aquest grup de joves vàrem creure que tot el públic banyolí, especialment el jove, s'apilaria a veure la gran actuació de rock i en trauríem molt bons beneficis, per aquesta inversió. Desgraciadament tot va sortir el contrari, encara que la assistència no fou molt reduïda, vàrem avenir fortes perdudes. L'entrada es venia pel carrer, per bars, per botigues, etc.., a 300 pessetes si mal no m'hem recordo; i es va celebrar un dissabte per la nit. Tal vegada Banyoles hagués pogut ésser una de les insòlites capitals del rock com ho fou Sitges. Després d'aquell fracàs, es faria difícil pronosticar que a Banyoles és celebrés una altra atracció de masses de rock. I a pesar d'una propaganda massa ben distribuïda i fixada, el nombre d'espectadors no fórem els que se esperàvem; tal cosa fa veure que el banyolí mitjà no era un entusiasta del rock, i encara preferia els tranquils concerts que es donàvem per les festes de Sant Martiriá al Xampinya. Només per un estiu, per una nit, Banyoles fou la capital del rock; no vàrem faltar els adoradors i apassionats del rock, tingent jo amics de l'escola que vàrem assistir, també hi vàrem anar: gironins, de Llagostera, de Caça, de Palamós, de La Bisbal, de Lloret, de Sant Feliu, de Caldes, de les Planes, i de Bescanó. Ja es va veure la realitat: a Banyoles no hi havíem masses bojos del rock, a pesar dels seus conjunts musicals com ara la famosa Orquestra Sant Martirià. La joventut de Banyoles era més de discoteca, que no rocker de concerts, a on anava no només per ballar o per la música, que per a llavors hi havien el Club Blau, El Drac, El Skind Sad, "El Cisne", y "Dallas",...sempre plens de gom a gom.