domingo, 2 de mayo de 2010

CAPÍTOL 30: EL MÍTING A BANYOLES DE COALICIÓ DEMOCRÀTICA

La Coalició Democràtica, era un conglomerat de partits de dretes que a nivell nacional representàvem principalment la Aliança Popular de Manuel Fraga, el demòcrata cristià Alfonso Osorio, i el lliberal José Maria de Areilza (el compte de Motrico).

Aquest míting de CD fou celebrat en el escenari del Cercle de Catòlics al mateix dia i en la mateixa hora que el PSUC donava el seu míting en la sala de actes de la AISS (antic sindicat). Entre els membres de C.D. que vàrem parlar es vàrem destacar els banyolins Jaume caselles i Vilà (resident a Girona), Lluís Castanyer i Viñas (resident a Figueres), i el conegut grumet del Restaurant de Banyoles "Can Banal!, Joan Banal. Tot va començar que durant el migdia d'aquell dia en que fou posada la escassa propaganda del míting de CD, fou arrancada de les parets per un grupet de estudiants que sortíem de l'institut i vàrem arrencar la propaganda de CD que havia per la intersecció Mossèn Constants- Passeig del Generalíssim (a la vora de la clínica Salus Infimorum), per nois que no simpatizatvem amb la dreta. Total, que encara que la propaganda de CD fou pràcticament nula, la assistència a aquell míting fou molt nombrosa. Els dos candidats de Banyoles vàrem parlar del malestar que patia el país desde que governava la UCD; vàrem parlar de les pensions, de la seguretat ciutadana, de la família que cada dia se estava desfent, del jovent, del treball, dels preus, etc... Encara que les intervencions de cada orador fou bona i preparada, la d'en Jaume Casellas fou molt especial. El cap de llista per Girona de la coalició de Fraga, anava vestit de marró, i la seva corbata de pana també era marró. Les ulleres li donàvem un aspecte més seriós, i el Sr. Caselles va axeicarse de la taula que presidia el míting, i va donar uns passos per anar cap a la tribuna que sostenia el seu paper per a parlar. El Sr. Casellas no estava res nerviós, casi se sabia de memòria tot ho que tenia que dir com un actor, i en cap moment va mirar el seu paper. Es va explicar qual un Emili Castelar actuant amb unes entonacions més o menys fortes, segons el contingut de la frase que tenia que dir.....¡no doneu el vot als de l'UCD, perque son gent que no tenen fe!, -deia en veu alta-. ¡¡El home del camp, aquest gran marginat de la societat, reclama la nostra atenció!!,...el Sr, Casellas va exposar temes com ara el deslligament i el enviciament que patia la actual joventut, manipulada per la actual societat de consum i embrutida avui per les drogues i la pornografia. Jo faria vots per a dir que en Jaume Caselles fou el millor dels oradors que va tenir Banyoles en tots els mítings del 1979. M'atreviria a dir que en Jaume caselles i en Macià Alavedra eren els millors oradors locals que ha conegut la Banyoles de aquells anys de la transició.

Tornant al insòlit míting de CD a Banyoles, després de la intervenció del acalorat i satisfet Jaume Caselles que fou llargament aplaudit per el públic, va tocar el torn d'anar a la tribuna el hosteler de restaurant Joan Banal. La intervenció del Sr. Banal fou molt valenta; el Sr. Banal, que sembla que mai havia parlat a un públic tant nombrós, no estava tan preparat com el Sr, Casellas, per ho que va tenir series dificultats a la hora de la elocució davant del public. La veu d'en Banal patia, estava nerviós,....s'explicava de la manera més breu que podia: "......nosaltres som la dreta i......", mirava de nou el paper, com si hagués perdut el fil sobre el tema del que parlava. Amb una petita pausa, per fi va trobar ho que tenia que parlar. Ben cert es que el Sr. Banal tenia problemes, feia pauses prolongades,...però el públic no se avorria, sino que reia com si allò fos una còmica obra de teatre, doncs la nerviosa manera de actuar d'en Banal, provocava riures entre els asistens,....però al final tot va acabar bé. I es que per aquella campanya se notava molt que certs candidats o polítics eren novells a la hora de parlar amb public. Aquell míting va comptar amb la presencia del batlle Guillerm Turró, a qui li quedàvem poques setmanes de alcaldia, i el Sr, Caselles fou felicitat per els seus arguments de que ell representava una ideologia diferent, que rebruixaba la pornografia, el divorci i el trencament de la familia. Enfí, un dels millors mítings de aquella campanya a Banyoles.

No hay comentarios:

Publicar un comentario