CAPÍTOL 48: ANY 1980. ARQUETES ROBADES, I MUSEUS DE ART CONTEMPORANI CATALANISTES.

El començament de l'any 1980 a Banyoles tindria un punt negatiu: el robo de la Arqueta de Sant Martirià al monestir de Sant Esteve de Banyoles. Essent la gent de Banyoles un poble marcadament religiós, el robo de la arqueta fou un dur cop per els banyolins que tenien coneixement de la sagrada arqueta de estil gòtic.

Entretant el consistori banyolí va crear una comissió per muntar i coordinar els assumptes que faríem possible la creació de un "Museu d'Art Contemporani dels Països Catalans", sota el pretext de substituir el lamentable buit que havia deixat el robament de la arqueta del sant patró de Banyoles. La comissió estava constituïda per fent del consistori i gent del món artístic de la comarca de Banyoles. La comissió tenia com a objectiu adressarse als artistes de renombrada importància perque fessin un donatiu de alguna de les seves obres artístiques com a complement de ho que seria el material del futur "Museu de Art Contemporani dels Països Catalans". Només es feia constar a artistes del Principat, de la Catalunya nord francesa, del co-principat de Andorra, del país Valencià (part d'Alacant inclosa), les Illes Balears, i l'Alguer ( Cerdanya),....es a dir, de totes aquelles terres que històricament formen el mot de "Països Catalans".

Mentres a Banyoles es seguia parlant de la polèmica del robatori de l'arqueta de Sant Martirià i de la iniciativa de crear un Museu de Art Contemporani, ja es començava a pensar i prepararse per a la propera confrontació electoral que se acostava. Aquesta vegada es tractava de eleccions al parlament de Catalunya, i tocàvem 17 diputats per la circumscripció de Girona.

Males llengües dèiem que el robatori de la arqueta tenia que ésser degut a una desconeguda organització secreta de compra-venda i contraban d'objectes de art. Es suposava un organisme del mercat negre d'objectes d'art a persones col·leccionistes de bona posició social que volíem invertir els seus diners amb objectes de art sota el temor de que el ministeri d'Hisenda els hi cobrés una contribució econòmica més elevada. Com es freqüent en el robament de objectes de art a museus i esglésies, casi sempre es dedicat al negoci clandestí de vendre la mercaderia robada a capritxosos col·leccionistes d'un elevat status social.

La idea del museu de art contemporani, sembla que va partir d'un milionari banyoli, en Jordi Gimferrer, amant del art, mecenes i autor del llibre "El pintor Lluís Roura", i escriptor de molts articles sobre el art,....que va tenir molta cura de que això fos possible, apart de la idea de fer de Banyoles la capital del catalanisme, i per tant, del nacionalisme. En Jordi Gimferrer no amagava les seves simpaties vers CiU, tinguem en compte de que fou el partit més votat de les últimes eleccions.