CAPÍTOL 39: LA MARXA DELS 40 QMS'79

La marxa dels quaranta quilometres, que es va celebrar el diumenge dia 27 de març, en plena campanya electoral, i en vísperes de les eleccions municipals, aquesta vegada no va estar polititzada, a diferencia de passants anys; aquesta vegada es va mostrar neutral. i prudent de fer qualsevol propaganda de caire polític.

Aquest any vàrem passar algunes coses insòlites de les que vaig ésser testimoni: la experiència dels anteriors anys donava una millor idea de còm tenia que prepararse un per a efectuar la Marxa d'aquest any. El lloc de sortida era a la Plaça de les Rodes, però molts veterans ja no hi érem a les Rodes per a sortir a les 5 de la matinada. Molts ja preparàvem la seva sortida en ocults llocs estratègics, en contra de ho fitxat per els organitzadors del CEB. Per tal de guanyar temps, arribar el mes aviat possible i evitar la apretada aglomeració que es produïa a la hora de començar a marxa pels carrers del iterinari de Banyoles (plaça Turers-Jacint Verdaguer-Alvárez de Castro- Carretera de anar a Girona. A una bona part dels ja veterans marxans (com es natural, de Banyoles), s'els hi va ocórrer la idea de no estar a la plaça de les Rodes per motius de prudència on pots arribar a perdre els teus companys. Moltes colles de joves veterans vàrem elegir el seu punt de partida des de la gasolinera de Mata, fins a l'Hotel Flora a la plaça dels Turers. Antoni Maria Rigau, conegut membre del CEB que passejava per el carrer Álvarez de Castro, se va mostrar una mica indignat, i totalment cabrejat, va intentar frenar els grupets regazats que avançàvem més en direcció a Mata, amb paraules no gens agradables. A la gasolinera de Mata hi havia gent de la organització del CEB que impedíem als marxats rezagats desplaçarse més enllà de la gasolinera. Però un petit grupet de joves marxaires -uns 35 joves de Banyoles, dels que jo formava part., vàrem sobrepassar la barrera de la gasolinera de Mata sense que els del CEB es donéssim compte, doncs érem aprop de dos quarts de cinc, i faltava mitja hora perque comences oficialment la Marxa dels 40 quilòmetres,...... i aquest grupet de marxaires, després de haver recollit la seva inscripció a la plaça de les Rodes, se li va ocórrer ocultarse a la vorera de la fàbrica de mobles Constants. La fosca els afavoria, i ningú es donava compte de que estàvem amagats enllà. Vàrem aprofitar per a descansar i discutir una mica còm faríem la marxa. que si corredent o que si caminant. Que si només es faria cursa fins arribar a la terrible pujada de Fontcoberta,...De opinions hi érem per a tots els gustos. Jo personalment la volia fer corredent, doncs estava preparat i tenia confiança en mi mateix. M'hem vaig aliar amb en Carles, que era de la meva mateixa edat i també la volia fer corredent. Feia fred, i estàvem una mica nerviosos: portava poca roba: només un xandall posat i un gorro marró de llana fina. Quan ja érem casi les cinc en punt, vàrem veure per la carretera un grupet de gent que ja començava a córrer, i endavant hi anava un noi baixet, amb un turbant lligat al cap, com un indi, una camiseta i un pantaló curt d'esport: anava corredent i tenia unes cames atlètiques: tenia que ésser un d'aquest de la marató -vàrem pensar-. Al cop que ja ens va passar al davant aquest grupet de gent, nosaltres vàrem sortir del nostre lloc d'amagat de la fàbrica de mobles Constants, i ens vàrem unir a la altre gent que ja anava corredent. Però al arribar a la cruïlla de la factoria "Don Pollo" i "Xocolates Torras", va passar ho que no se esperava: una sèrie de gent del control del CEB va retendre a la majoria de la gent que fou sospresa al córrer, encara que pocs vàrem aconseguir passar per damunt del control, sense parar de correr. Enfureits, alguns dels membres hens cabrejavem amb preguntes molt pocs amables: On aneu tan aviat?, Es ara l'hora?. -Aquí ningú passarà fins que no hi arribi la hora. Una mala llet de preguntes i frases que ens desanimàvem i ens vàrem obligar a esperar fins que arribem el gruix dels participants. Hems vàrem amenaçar de descalificarnos, i alguns no hens ho vàrem creure. Però la Marxa la volíem fer; el nostre entusiasme era tan gran que com que hems vàrem dir que estàvem desqualificats, hems vàrem posar de acord en escaparnos de aquell control sense que cap dels controladors ens tinguéssim atrapats. De tot i volta, a una senyal, hems vàrem posar a córrer com una bala, sense que hens poguéssim retenir cap dels controladors, i una vegada lluny, mesclat amb la resta de la gent, i lliures, vàrem veure que faltàvem alguns dels nostres companys, que naturalment no tots vàrem poder escapar. Juntament amb en Carles i altres particeps que hems havíem salvat, vàrem continuar fent cursa sense parar uns quants quilometres, en mig de la boira que hi havia pel camí per aquelles hores que vàrem divisar que pel darrera ens seguia una llum: era un tractor per ho que semblava: vàrem infliltrarnos cap al camp entre unes roques, després de travessar la vorera de la carretera, doncs enteníem que era del CEB. Quan el tractor es va adelantar i va passar de llarg, vàrem sortir de nou continuant fent la marxa corredent, per al cap ja d'uns llargs minuts de córrer ja divisavem uns companys que anàvem davant nostre, i alguna de la gent que hens adelantava, i per fortuna era poca la gent que hems adelantavem. A la arribada del primer control era molt aviat, i hi hagué una noia bonica que coneixíem i ens agafa la tarja del numero de l'inscripció i arrancà una de les 4 parts que anava dividida, amb el numero de inscripció, i el diposità en una mena de barril. La resta de la marxa va transcórrer sense problemes, al últim control vàrem divisar gent que ens havia "empresonat" al començament quan hems havíem atrapat en un primer control, i es vàrem meravellar de que arribéssim tant aviat a pesar de la seva mala cara: però havíem corregut molt i ja començàvem a sentirnos malament del cansament per el sobresforç físic. La sospresa es que a prop de dos quarts de deu ja hems vàrem tornar a trobar casi tots els que hems vàrem amagar per els voltants de la fàbrica Constants, per Banyoles, un cop feta la marxa. I per l'any vinet, tots vàrem tenir la nostre medalla de record de aquella memorable i petita aventura.