CAPÍTOL 35: LES MUNICIPALS'79 MÍTINGS I MÍTINGS A BANYOLES

Després del polèmic debat, succeí una intensa successió de mítings per Banyoles. Tots volíem aconseguir el òrgan de poder local.

El dia abans dijous 29 de març , havia tingut lloc un míting del PSC, amb la intervenció de l'Àngel Grabuleda, el home que va tenir que suportar en solitari el anterior debat, junt amb l'Emili Martínez, Joan Solana, i en Xavier Vidal, en el que vàrem exposar el programa municipal socialista per Banyoles.

Pel divendres dia 30, al Cercle de Catòlics, es va fer el míting electoral de CiU que fou presentat per el component de la llista de CiU Josep Maria Massip Gilbert, en la que en la taula mitinera fou formada per el primer candidat Miquel Callís, junt amb altres convidats de CDC: el senador per Girona Jaume Casademont, i el diputat per Barcelona de CiU Ramon Trias Fargas. En Massip, en la seva qualitat de presentador va enumerar a tots els candidats de CiU amb cadascuna de les seves característiques i dades més importants de cada candidat:"......................Jaume Butinyà i Granés (el candidat s'axeicava de la cadira). Natural de Banyoles. Casat. Quatre fills. Enginyer Industrial, jubilat. No ha tingut càrrecs oficials. Malgrat. Malgrat la seva temporal residència a Barcelona, ha estat sempre vinculat de manera activa a Banyoles. Apassionat per la Història, la geografia, el paisatge, els monuments, i l'arqueologia, és autor de nombrosos articles i promotor de diverses entitats. Desde l'any 1931, a petició de l'ajuntament de Banyoles i d'altres, col·labora amb estudis, informes i orientacions per tal de defensar el patrimoni i bens de la Ciutat i Comarca,...........................Jordi Bertran i Gifra....31 anys. Natural de Banyoles. Casat. Dos fills. Perit Industrial. Membre actiu durant molts anys de la desapareguda Agrupació Escolta "Sant Martirià". Ha estat un dels iniciadors de Convergència Democràtica de Catalunya a Banyoles. Ha format part de la Comissió de Informació i Control Municipal. Com a radioafeccionat, és membre de la Unió de Radioafeccionats Espanyols i del Servei de Protecció Civil...................................Jordi Nogue i Boix, 42 anys. Natural de Banyoles. Dos fills. Industrial electricista. Ha estat tresorer de l'Associació de Pares del Col·legi Mossèn Baldiri Reixat. Actualment vocal de la Associació de Pares de l'Institut Nacional de Batxillerat. Vocal de la Junta del Cercle de Catòlics de Banyoles i Comarca.......". L'acte havia començat amb una propaganda convocatòria del míting casi nula. El il·lustre professor Ramon Trias Fargas va arribar tard, i el presentador Massip va interrompir la presentació, anunciant la presencia del destacat economista Ramon Trias Fargas. El discurs del Sr. Trias Fargas fou interessant, encara que es va passar del tema, ja que el tema principal era parlar de les municipals. Ramon Trias Fargas va parlar dels disminuïts físics i els subnormals. El ilustre economista lliberal de la Trilateral, era més alt i amb el cabell més canós de el que semblava, i alguns empresaris, com el de certa factoria de cargols, el vàrem anar a saludar en persona i tenir una estona de conversa amb ell. Home molt respectuós amb les idees dels altres, en Ramon Trias va exposar que ells eren nacionalistes, però no separatistes, i que els diferenciàvem del partit d'en Suárez, que considerava que el president espanyol era molt vinculat al franquisme.

El dia següent, el dissabte 31, penúltim dia de la campanya electoral fou un dia de molta intensa activitat, especialment per la tarda que els socialistes vàrem organitzar una festa electoral a la plaça d'Espanya, en la que vàrem fer una xocolatada per a la mainada, joves i grans, i les joventuts socialistes repartíem bufes entre la mainada. La plaça era aparentment tota una festa socialista.

CAPÍTOL 34: LA TAULA RODONA DELS JOVES D'ESQUERRES BANYOLINS

El divendres 30 de març, abans de que comencés el míting de CiU. la joventut de JSC, representada per en Pere Riera (candidat municipal del PSC-PSOE), la Teresa Vidal i Xavier Quintana ( representats de L'ERC), i la JCC representada per en Joan Grabuleda per el PSUC, vàrem fer una xerrada-discursió, una taula rodona sobre la política municipal per a la joventut des de l'ajuntament. A falta d'un lloc per a fer-lo, es va celebrar dins del frankfurt-pub l'Abeurador, i es va acordar certa unitat de la joventut de Banyoles de cara a la política municipal del futur ajuntament.

CAPÍTOL 33: PRIMERA TAULA RODONA EN PÚBLIC DE ALCALDABLES BANYOLINS

Feia molt poc que a Girona havia nascut un nou diari integrament en català, el "Punt Diari", i vàrem tenir la idea de organitzar una taula rodona al popular "Cercle de Catòlics", entre les candidatures municipals a la alcaldia de Banyoles. El local dels catòlics es va emplenar fins a la bandera, que molta gent s'empenyaba a escoltar desde fora. En el escenari del teatre dels catòlics, es vàrem dividir en 5 taules, cadascuna amb un parell de cadires. Al centre hi érem els dos periodistes del nou diari PUNT DIARI que presidíem i moderàvem el debat. El ordre de taula era de esquerra a dreta: PSUC amb Serafi Gimeno i la Dolors Terrades; el PSC amb Àngel Grabuleda sol, ja que el número dos es va excusar de tenir que anar a una reunió de la UGT de Girona; la taula del centre, la ocupada per els dos periodistes; i les de costat per CDC en Miquel Callís, i en Joan Geli; i finalment la taula de ERC estava formada per Salvador Juncà Busquets i el conegut veterinari Joan Comas. I al davant, un nombrós públic a la expectativa, que omplia el local a vessar.

A falta del sindicalista socialista Emili Martínez, el substitut naturalment deuria d'ésser el número tres Joan Solana, però aquest més tard va manifestar que els de CiU vàrem pressionar perque no figurés junt amb el seu company Àngel Grabuleda. Es va discutir molt sobre si tenia o no tenia dret algú de la candidatura socialista a la cadira que hi havia buida en la taula del PSC-PSOE a falta del numero dos Emili Martínez. Joan Solana era un home molt aficionat a les actuacions teatrals, gairebé casi un actor professional, i tenia molta facilitat i moltes facultats oratòries de parlar amb naturalitat entre el públic, tal com avia demostrat en el primer míting en la AISS, i això posava nerviosos als components de la candidatura de CiU. Segons fons socialistes, els convergents vàrem amenaçar amb no anar a la taula de CiU, si Solana finalment ocupada la cadira que en principi devia d'ésser per Emili Martínez. Es deia que finalment el candidat socialista va acceptar participar sol, per tal de que pogués participar la candidatura de CiU.

En els debats hi vàrem haver les discussions per el nou Pla Comarcal, amb el problema a fons de la depuradora, etc... En el assumpte de la depuradora, els candidats de CiU vàrem exposar que amb col·laboració dels altres municipis de la comarca, s'hauria de pagar entre tots. Els de esquerres dèiem que la depuradora la tenia que pagar qui mes tenia. Fins que finalment se va arribar a que la depuradora, apart dels municipis de la comarca, una part la deuria que pagar el Estat. Deixant apart altres temes, al final, al moment de les preguntes per part del públic, la candidatura de CiU fou la que va rebre les crítiques més dures, tant sobre si el canvi de jaqueta, la seva actitud de impedir participar en el debat al socialista Solana, passant per la seva falta de assistència a la taula rodona de la escola de F.P. Finalment el debat va acabar de manera que el amable alcaldable de ERC Salvador Juncà, va voler saludar personalment als candidats dels altres partits, mentre per la sortida es discutíem partidaris de un o altre bàndol, a on tothom de alguna manera va poder anar descobrint el color polític de cadascú de les anomenades "forces viues" de la ciutat. Banyolis tant destacats com el professor Frederic Coromines, el rellotger Massip, l'escriptor Rigau-Rigau, els prohoms del CNB, i altres ara se mostràvem partidaris de CiU. I la resta repartits entre els altres grups polítics.

CAPÍTOL 32: LES PRIMERES CANDIDATURES MUNICIPALS A BANYOLES

Després de les eleccions generals del 1-M, donaria pas a altres noves eleccions, que en aquest cas seriem les primeres eleccions municipals de la nova democràcia. A Banyoles se hi vàrem presentar quatre grups polítics diferents: el PSC-PSOE, el PSUC, CiU, i l'ERC.

La candidatura dels socialistes presentava com a alcaldable a Àngel Grabuleda, procedent del PSC-reagrupament, i el president de la associació de veïns del barri de Guemol, de professió administratiu de Mobles Tarradas, i oriünd del poble gironí de Celrà, que feia ja uns 10 anys que vivia a Banyoles. El PSUC presentava a Serafí Gimeno Bonaventura, antic remer i un dels fundadors del sindicat CCOO a Banyoles. Els convergents de CiU presentàvem una insòlita candidatura, molt variada, de tots els ambients banyolins, encapçalada per el conegut industrial Miquel Callis Prat, molt aficionat als esports, i amo de "Don Pollo", una empresa a prop de Borgonyà on treballàvem centenars de banyolins. Per part de l'ERC es presentava a Miquel Juncà Busquets, un altre empresari també molt conegut, que havia viscut la passada guerra civil, un dels amos de la coneguda fàbrica de coles i gelatines Juncà.

El PSC-PSOE va ésser el partit que va donar el primer míting al local de la antiga Organització Sindical ( AISS ), en la que també vàrem assistir membres del PSUC local, a on més que el candidat Àngel Grabuleda, que va destacar en la oratòria va ésser un home jove, prim, amb ulleres, i una bufanda que el cobria, que va exposar molt brillantment les diferencies entre el socialisme i el altre model de societat: era en Joan Solana Figueres (que anys més tard arribaria a ésser un dels alcaldes de Banyoles). Joan Solana va fer una bona explicació sobre la propietat privada i la propietat pública, que tenia molt a veure sobre la manera de entendre el socialisme. Uns minuts més tard també va parlar de la família, en la que exposava que era necessari un canvi de mentalitat en la manera de entendre allò del "sindicat, el municipi, i la família" en el que es basava l'ordre social franquista. El jove candidat tenia molta facilitat de reacció i articulació de la paraula. També va parlar el principal candidat que va explicarse sobre el per què de aquesta candidatura dels socialistes a Banyoles. El altre orador, era el número dos, Emili Martínez, home procedent del sindicat UGT. Aquest míting va comptar amb la presencia d'en Francesc Ferrer Gironès, el nou senador més votat de tota la província de Girona, inconfundible en la seva inseparable pipa, que finalment va demanar al públic assistent el vot per la candidatura dels socialistes.

CAPÍTOL 31: L'AMARG MALESTAR DE LA VICTORIA A LA MONCLOA

Divendres 2 de març del 1979. Palau de la Moncloa:

- ¡Enhora bona, President!.....¡Te ho devem a tu, President!....¡Gràcies, President!....Sí, es veritat, estic emocionat, President......¡Enhora bona, President!..... Adolfo Suárez va penjar el telèfon i va mirar l'hora d'aquella llarga nit: les cinc i trenta minuts de la madrugada, una data històrica: la Unió de Centre Democràtic acabava de guanyar les primeres eleccions de la democràcia constitucional, però no havia aconseguit la majoria absoluta, amb pràcticament la hostilitat de tots els partits. El president Suárez sentia per dintre un començo d'estadista. Dèiem que el president sempre se havia preguntat quína bufada agafaria un Churchill al pronunciar "sang, suor i llàgrimes", o el mateix Napoleó quan es va dirigir als seus soldats a Egipte per dirli abans de començar la batalla: ¡Soldats, quaranta segles us contemplem!. Quedava clar per el president Suárez: La Unió de Centre Democràtic governará en solitari. En les eleccions de 1977, la estrella de la televisió era Sancho Gracia, el famós bandoler Curro Jiménez, que va demanar el vot per el seu amic Adolfo Suárez. Potser aquesta vegada al president Suárez, si faltava haver comptar altre cop amb el recolzament del popular bandoler.

CAPÍTOL 30: ELS CARRERS PLENS DE CARTELLS ELECTORALS.

Cada partit tenia el seu slogan: "El socialisme sí que té solucions" del PSC-PSOE; "Porque las coses no están centrades" de la C.D.; "Todos prometen, el Centro cumple. Vota Centro" de Centristes de Catalunya-UCD; "Catalunya no pot ser una sucursal" de CiU; "Ja hens coneixes" del PSUC; "Dins de Catalunya son nacionalistes, dins d'Espanya federalistes; dins del món homes de llibertat. Voteu a l'Esquerra" de l'ERC. Tota Banyoles era un carnaval de panflets i follets, més intens cada dia a mesura que se acostava la data de les eleccions. Les bústies estaven replenes de propaganda. La mainada i el jovent fèiem col·lecció de adhesius de partits polítics i se ho intercanviàvem com si fossin cromos repetits.

A nivell nacional, el principal oposant d'en Suárez, , en Felipe González del PSOE, havia retat al candidat de la UCD Adolfo Suárez a un debat per televisió, però el president es va negar. No obstant això, en els últims minuts de espai publicitari per televisió érem per al partit del govern, en el que Adolfo Suárez va fer una astuta intervenció televisada, a on va exposar sobre el perill de que suposaria per Espanya que governéssim els "marxistes", i que si volíem que els nostres fills poguéssim anar a la escola, calia que es votés Unió de Centre Democràtic". Ho va dir en un to tant seriós, que molta gent indecisa i confosa se va espantar davant la possibilitat de que el marxista-socialista Felipe González guanyés les eleccions, que va preferir votar Suárez, i els entesos en enquestes varen opinar que aquesta intel·ligent intervenció televisada del últim minut, va suposar més de un milió de vots a favor del president Suárez en comparació als sondejos de la ultima enquesta.

Al primer de març, l'electoral banyolí va arribar al 74'22%, que era una participació força bona, i essent la força més votada Convergència i Unió, ho que li donava certa esperança de victoria a les municipals de dintre de un mes; seguit del PSC-PSOE, la UCD, i l'ERC. Si en les eleccions de 1977, el PSC-PSOE era el partit més votat a Banyoles, en les eleccions generals de 1979 acabaria essent CiU, que sumant els vots amb la UCD i la CD, es veia clarament que la majoria del electorat banyoli tenia el denominador comú d'ésser de dretes. Per altre banda, les eleccions generals a la resta del país vàrem acabar amb un nou triomf de la UCD de Suárez. La UCD va aconseguir el 35% dels vots, seguits per un 29% del PSOE, havent obtingut la UCD la majoria absoluta en el Senat. I tot per obra i gracia de la Regla de Hont. Mentres tant a la província de Girona es discutíem els 100 vots que li faltàvem a CiU per aconseguir el segon diputat, però al final aquesta diferencia de 100 vots a favor de la UCD faria que el conegut advocat de Cassà de la Selva, Joan Botanch Dausà aconseguís la seva acta de diputat per Girona.

CAPÍTOL 30: EL MÍTING A BANYOLES DE COALICIÓ DEMOCRÀTICA

La Coalició Democràtica, era un conglomerat de partits de dretes que a nivell nacional representàvem principalment la Aliança Popular de Manuel Fraga, el demòcrata cristià Alfonso Osorio, i el lliberal José Maria de Areilza (el compte de Motrico).

Aquest míting de CD fou celebrat en el escenari del Cercle de Catòlics al mateix dia i en la mateixa hora que el PSUC donava el seu míting en la sala de actes de la AISS (antic sindicat). Entre els membres de C.D. que vàrem parlar es vàrem destacar els banyolins Jaume caselles i Vilà (resident a Girona), Lluís Castanyer i Viñas (resident a Figueres), i el conegut grumet del Restaurant de Banyoles "Can Banal!, Joan Banal. Tot va començar que durant el migdia d'aquell dia en que fou posada la escassa propaganda del míting de CD, fou arrancada de les parets per un grupet de estudiants que sortíem de l'institut i vàrem arrencar la propaganda de CD que havia per la intersecció Mossèn Constants- Passeig del Generalíssim (a la vora de la clínica Salus Infimorum), per nois que no simpatizatvem amb la dreta. Total, que encara que la propaganda de CD fou pràcticament nula, la assistència a aquell míting fou molt nombrosa. Els dos candidats de Banyoles vàrem parlar del malestar que patia el país desde que governava la UCD; vàrem parlar de les pensions, de la seguretat ciutadana, de la família que cada dia se estava desfent, del jovent, del treball, dels preus, etc... Encara que les intervencions de cada orador fou bona i preparada, la d'en Jaume Casellas fou molt especial. El cap de llista per Girona de la coalició de Fraga, anava vestit de marró, i la seva corbata de pana també era marró. Les ulleres li donàvem un aspecte més seriós, i el Sr. Caselles va axeicarse de la taula que presidia el míting, i va donar uns passos per anar cap a la tribuna que sostenia el seu paper per a parlar. El Sr. Casellas no estava res nerviós, casi se sabia de memòria tot ho que tenia que dir com un actor, i en cap moment va mirar el seu paper. Es va explicar qual un Emili Castelar actuant amb unes entonacions més o menys fortes, segons el contingut de la frase que tenia que dir.....¡no doneu el vot als de l'UCD, perque son gent que no tenen fe!, -deia en veu alta-. ¡¡El home del camp, aquest gran marginat de la societat, reclama la nostra atenció!!,...el Sr, Casellas va exposar temes com ara el deslligament i el enviciament que patia la actual joventut, manipulada per la actual societat de consum i embrutida avui per les drogues i la pornografia. Jo faria vots per a dir que en Jaume Caselles fou el millor dels oradors que va tenir Banyoles en tots els mítings del 1979. M'atreviria a dir que en Jaume caselles i en Macià Alavedra eren els millors oradors locals que ha conegut la Banyoles de aquells anys de la transició.

Tornant al insòlit míting de CD a Banyoles, després de la intervenció del acalorat i satisfet Jaume Caselles que fou llargament aplaudit per el públic, va tocar el torn d'anar a la tribuna el hosteler de restaurant Joan Banal. La intervenció del Sr. Banal fou molt valenta; el Sr. Banal, que sembla que mai havia parlat a un públic tant nombrós, no estava tan preparat com el Sr, Casellas, per ho que va tenir series dificultats a la hora de la elocució davant del public. La veu d'en Banal patia, estava nerviós,....s'explicava de la manera més breu que podia: "......nosaltres som la dreta i......", mirava de nou el paper, com si hagués perdut el fil sobre el tema del que parlava. Amb una petita pausa, per fi va trobar ho que tenia que parlar. Ben cert es que el Sr. Banal tenia problemes, feia pauses prolongades,...però el públic no se avorria, sino que reia com si allò fos una còmica obra de teatre, doncs la nerviosa manera de actuar d'en Banal, provocava riures entre els asistens,....però al final tot va acabar bé. I es que per aquella campanya se notava molt que certs candidats o polítics eren novells a la hora de parlar amb public. Aquell míting va comptar amb la presencia del batlle Guillerm Turró, a qui li quedàvem poques setmanes de alcaldia, i el Sr, Caselles fou felicitat per els seus arguments de que ell representava una ideologia diferent, que rebruixaba la pornografia, el divorci i el trencament de la familia. Enfí, un dels millors mítings de aquella campanya a Banyoles.