CAPÍTOL 28: ANY 1979, LES PRIMERES ELECCIONS DE LA NOVA CONSTITUCIÓ

El nou any internacional del nen , començaria amb un fort malestar internacional: Iran, país al que li comprovem força petroli, es una caldera a punt d'explotar, amb la caiguda del Sha, i l'asonament a l'escena del Ayatollah Jomeini.

Arriba el dia 2 de gener del 1979, es finalitza el mandat de les Corts elegides en 1977, tras decidir Suárez que un cop aprovada la nova Constitució, era millor convocar noves eleccions, que sometr'es a un nou vot de investidura. La data escollida cauria el primer de març, i els municipals per dintre de un mes, el 3 de abril del 1979. Tot esperant aquestes eleccions, els partits polítics preparaven la seva campanya electoral, que oficialment començaria en els primers dies de febrer. , encara que en el cas de Banyoles, les forces juvenils vàrem intentar crear una Taula Coordinadora de Joves per a fer palesa les seves reivindicacions.

Durant la campanya per les eleccions generals, la majoria dels partits polítics més importants vàrem fer actes electorals per el famós i cèntric local situat a la Plaça d'Espanya, a Can Catòlics, on vàrem celebrar mítings desde la dreta més reaccionaria, fins a la esquerra més radical, passant també per els nacionalistes. Els ultres, tant de dretes, com de esquerres, vàrem celebrar els seus mítings amb molt escassa assistència de públic, al local de la AISS (antic edifici de la Organització Sindical, el Sindicat oficial franquista). Entre les candidatures per la circumscripció de Girona, destacàvem els banyolins Jaume Caselles, cap de llista de CD (la Coalició Democràtica, de Manuel Fraga), i en Manel Tortós, cap de llista pel Partit Carlí de Catalunya (partit del històric Carlos Hugo de Borbón-Parma).

El 8 de febrer, els del PSUC donàvem un míting comunista en els Catòlics, amb la presencia de Jordi Solé (un dels ponents de la nova Constitució), el sindicalista Paco Frutos, i Josep Aguirré. La assistència fou una mica escassa.

A la setmana siguent, els candidats de la coalició electoral a Catalunya Centristes de Catalunya- UCD, vàrem fer un míting en el que vàrem parlar el tercer candidat de la llista Ramon Jaume Soler, un home d'edat madura que tenia els cabells canosos, i que era qui portava pràcticament la nova UCD gironina; el ex procurador a Corts de Camós, Maurici Duran (que es presentava per el Senat), la secretaria general provincial de la UCD de Girona, Anna Maria Oriol Montcanut, i el conegut director de la politècnica de Girona Josep Arnau Figuerola. La assistència fou escassa.

El divendres dia 16, al Cercle de Catòlics, el empresari banyoli Miquel Callís Prat, va presentar als candidats de Convergència i Unió en un míting nacionalista, en el que vàrem intervenir el cunyat del candidat de UCD per Barcelona Anton Canyelles, de nom Miquel Roca i Junyet (un dels ponents de la Constitució), el ex-diputat arqueòleg de Castellfollit de la Roca Ramon Sala Canadell, la figuerenca Concepció Ferrer, el ex-alcalde franquista de Bescanó i empresari del fuet Jaume Casademont, juntament amb José Maria Capella i Pere Ribas que se presentàvem per el Senat. Aquest fou un dels mítings més moguts de la ciutat, per la nombrosa assistència de públic, que evidenciava que la candidatura de CiU era la que més seguidors tenia a Banyoles.

El dia després, al mateix lloc, Cercle de Catòlics, se celebra el míting del PSC-PSOE en el que vàrem intervenir el cap de llista per Girona Ernets Lluch Martin, acompanyat de Eduard Martín, Josep Verde Aldea, Jaume Sobrequés, i el futur cap de llista per la alcaldia de Banyoles Àngel Grabuleda (procedent del diluït PSC-reagrupament). Els socialistes despenjaven grans mitjans propagandístics, i un dels seus slogans era: "aquesta serà la primavera socialista".

El dijous dia 22, en el local de la Antiga Organització Sindical, va haver un acte electoral de la Lliga Comunista Revolucionaria IV internacional, de molta escassa assistència. En el mateix dia, l'ERC presentada per Salvador Juncà, dona un míting amb la intervenció de Joan Hortalà, Miquel Ports Moix, Josep Rahola, el olotí Marçal Casanoves, i en Lluis Torres; la assistència al míting nacionalista fou satisfactòria. L'endemà, amb una casi nula assistència, donava en el local de la AISS (antigua Organització Sindical), el seu míting Manuel Tortós Sala-Badia, candidat i secretari polític de les comarques gironines del Partit Carlí de Catalunya.

CAPÍTOL 27: LA CONSTITUCIÓ DE 1978

La campanya per la Constitució prosseguí per Banyoles amb el slogan "6 de desembre, dia de la Constitució, el teu deure es votar, vota lliurement", penjava els aparadors de molts comerços i moltes botiques. La travessia Alvárez de Castro-Alfons XII estava repleta de propaganda política dels partits, tant dels del a favor a la constitució com els del contra. Els socialistes teníem un cartell vermell amb un majestuós sí de color negre sota un fons vermell; el pasquí tenia forma rectangular i empapelava bona part dels principals carrers, en especial el del Passeig del Generalíssim i la seva intersecció amb la carretera d'anar a Girona. El grup de l'Esquerra Republicana exposava la seva postura abstencionista, encara que es digués que molts membres de la ERC banyolina vàrem anar a votar la Constitució. No vàrem faltar tampoc els cartells de Força Nova (els franquistes agrupats per el conegut notari madrileny Blas Piñar) que estava en contra de la Constitució, i que amb els seus cartells mostràvem el divorci de una Espanya trencada per les autonomies.

Les valles publicitàries, de nou vàrem ésser omples de propaganda governamental, amb retòriques com les següents: "Tu deber es votar, vota libremente", "Tu derecho es votar, vota libremente", i "Referèndum nacional, 6 de diciembre, día de la Constitución" (en els dos idiomes, es clar).

Arribat el 6 de desembre, la Constitució de 1978 es aprovada en referèndum per una majoria d'espanyols, i a Banyoles per una extensa majoria de banyolins, que votà afirmativament un 87'2% dels electors, dels quals hi va haver un 22'7 de abstenció.

I per acabar l'any, el 27 de desembre, el Rei Joan Carles I promulga el nou text jurídic fonamental del nou règim democràtic.

CAPÍTOL 26: COINCIDÈNCIA DE LA FESTA DE SANT MARTIRIA AMB EL PRIMER CONGRES DE U.C.D.

La festa major banyolina va coincidir amb el I Congrés de UCD, en la que el partit de govern es declarava favorable a l'ingrés d'Espanya a la OTAN. Al igual que la edició anterior, per la festa major tornaríem a tenir actuacions del teatre Rex, amb espectacle en viu i en directe de dones despullades. Per la finalitazació de la festa de 1978, tornaríem a instalarse els focs de festa final en el camp de futbol, que seríem administrats per última vegada per l'ajuntament franquista encara presidit per Guillerm Turró. La fira comercial de les Rodes, tornaria a ésser la gran atracció en moments que mentre els banyolins es divertíem, la tasca constituent ja estava per finalitzar. Adolfo Suárez era elegit president del nou partit U.C.D (abans coalició, i ara ja partit), producte de la fusió de totes les tendències centristes que van desde la dreta democrata-cristiana de l'Oscar Alzaga i els grups de "Tácito", fins a l'esquerra Social Democrata del ministre Francisco Fernández Ordóñez, i altres varis grups polítics més que integràvem la UCD. El Congrés va tenir molt de ressò, amb la presencia de importants personalitats polítiques internacionals, entre ellas Margaret Thatcher, Edward Kennedy, o Francisco Sa Carneiro. Suárez comptava ja amb el recolzament ideològic de una amplia majoria d'espanyols que no se sentíem identificats amb l'espectre polític de la dreta pura i dura, i la esquerra socialista-comunista amb la nova configuració de la UCD

CAPÍTOL 25.- FRACÀS DEL SINDICALISME ANARQUISTA

Cal remarcar que en aquell any 1978 hi hagué una intentona fracassada de que els anarquistes tinguéssim representació sindical a Banyoles. Desde feia temps eren coneguts els rumors i comentaris de que la CNT volia obrir una seu local a Banyoles, tal com ho havíem fet la UGT i CCOO, cosa que mai arribaríem a fer, malgrat la existència de algunes persones de signe anarquista.

Les úniques huelles de la presencia de l'anarquisme a la nostra ciutat fórem les conegudes pintades CNT-AIT, i el slogan escrit en castellà "El único representante de tu trabajo eres tú, defiéndelo". Col·locats sobretot a la zona industrial banyolina i a les parets de les més importants empreses banyolines.

CAPÍTOL 24: JORDI PUJOL I MACIÀ ALAVEDRA A BANYOLES

Pel divendres, 13 de octubre del 1978, al Cercle de Catòlics, de nit es celebrar un míting convocat per Convergència Democràtica de Catalunya, amb la participació del seu secretari general Jordi Pujol i Soley, i el diputat gironí de Castellfollit de la Roca, i membre del "Pacte" Ramon Sala Canadell, convocat per les 10 del vespre. En principi no assistí molta gent, per ho que el començament fou retrasat una mica, però va acabar amb un públic molt nombrós. En una de les cadires de la vora de Can Catòlics, al Bar Plaça, dintre de les seves voltes, mig amagat, hi era sentat en Macia Alavedra, diputat per Barcelona, que havia estat puntual i esperava la arribada dels seus companys. La poca assistència de públic tenia nerviós a Alavedra, que va tenir que preguntar a Can Catòlics si aquí se celebrava un míting de CDC.

El cas era, també, que Jordi Pujol va arribar tard en aquest míting, però al final una bona part dels banyolins notables hi érem presents.

Aquell home, Macià Alavedra, estava molt vinculat a Banyoles, a on anys anteriors havia practicar la natació per l Estany, i això feia que tingues uns pulmons forts, de feu forta, i no diguem que una mica ronca, molt semblant a la de Suarez, Martin Villa, Sancho Rof o Juan Jose Roson, prohoms de la governamental UCD. No obstant això, Macià Alavedra es convertiria en un dels oradors mes brillants de la etapa de la transicio de Banyoles, que acabaria essent un dels consellers mes importants del futur govern català de Pujol.

CAPÍTOL 23: ALGUNA COSA PASSA AL VATICÀ, MENTRE SUÁREZ BUSCA PETROLI PER ESPANYA

A Roma el Papa Pau VI es mora, i es elegit un nou papa, en Joan Pau !, el anomenat Papa de la somriure, que només va durar per un mes en la cadira de Pere. Polèmiques apart, sortiria elegit un nou papa, aquesta vegada de Polònia, el cardenal Karol Wojtyla, amb el nom de Joan Pau II.

Mentre tant, el president Suárez faria un viatge a amb destí a Cuba i Veneçuela, per aconseguir un acord de suminstre de petroli per a Espanya. Aquella trobada amb Fidel Castro, faria que amb freqüència li enviés es famosos havans cubans Cohibas, que el mandatari cubà enviava als polítics espanyols que el visitàvem, com a mostra d'amistat.

CAPÍTOL 22: EL CENTRE EXCURSIONISTA DE BANYOLES ESTRENA NOVA I MÉS FUNCIONAL SEU.

Cal destacar una cita interessant en la història de la nostra ciutat, que per aquests dies del 1908 és donava la retocada final de les obres de reforma del nou local social del Centre Excursionista de Banyoles. No només els paletes fèiem la tasca de posar a punt la nova seu de la entitat de excursionistes, sino que hi va haver una desinteressada col·laboració de membres del CEB per a ajudar en realitzar els treballs de la obra.

Arribà per fi, el dijous 12 de octubre del 1978 en el qual, en la popular plaçeta del Teatre, ambientada amb una pancarta del Centre Excursionista de Banyoles entre els seus arbres se inaugurà el nou i meravellós local de pedra noble i medieval (ja que aquell local cantoner, amb un rec a prop, tenia història). Aquesta entitat, era junt al CNB (Club Natació Banyoles), la entitat més important de Banyoles, essent la Marxa dels 40 Qms, la seva major glòria, encara que la entitat es dedicava amb freqüència a altres activitats socials. La entitat tenia un reconegut prestigi, tant que en anys anteriors en els que la Església tenia gran influencia en la societat de la època, va rebre la visita i reconeixement de un important membre del clerat: el abat de Montserrat, Aureli Escarrè. Durant aquest dia de la inauguració fórem exposades per tot l'edifici els més destacats records i mèrits de la entitat. Amb fotos antigues de un CEB del passat, amb retalls de diaris que parlàvem del CEB, que fèiem repàs en cadascuna de les facetes de la seva història particular.

En la planta de dalt de l'edifici es va donar una breu xerrada amb motiu de la inauguració. La assistència del públic fou molt nombrosa, amb la assistència del batlle Guillerm Turró, i tots els prohoms del CEB que havíem patit molts de mal de caps per a fer possible la nova seu, tals com l'Anton Maria Rigau, el president Prat, o el veterà Joan Surroca que havia tenit molta cura de que fos possible portar a bon terme la obra.